Mangosta de Jackson

Es tracta d'una mangosta de mida gran, amb una cua peluda. El seu cos i cap tenen una longitud conjunta que varia entre 50,8 i 57,1 centímetres. La cua fa entre 28,3 i 32,4 centímetres, les potes del darrere entre 8,6 i 10,8, i les orelles entre 2,3 i 3,5. El seu pes varia entre 2 i 3 quilograms.^[1] El seu pelatge dorsal llarg i espès està format per pèls de 2 centímetres de color blanc i negre, que li donen en conjunt un color grisenc. El musell i la barbeta són de color terrós, i la gola i els costats del coll de color groguenc,^[2] fet que la distingeix de la mangosta de potes negres. Les potes són de color marró fosc i la cua blanca. El ventre és de color gris clar, amb pels llanuts.

El Pavelló auricular és arrodonit i el musell allargat. Les fosses nasals no tenen pèl i divideixen el llavi superior en dues parts. Les potes tenen 4 dits amb urpes fortes i gruixudes, i, tal com és característic del gènere Bdeogale, no tenen hàl·lux ni polze. Les plantes dels peus són nues.^[1]

La dentadura de la mangosta de Jackson és la típica de les mangostes. Té tres dents incisives, una dent canina, quatre premolars, i dues molars a cada costat de les dues mandíbules, que sumen un total de 40 dents amb la següent formula: ${\displaystyle {\tfrac {3.1.4.2}{3.1.4.2}}\times 2=40}$ .^[1]

L'hàbitat de la mangosta de Jackson són els boscos de muntanya, les zones amb bambú i les terres baixes properes a boscos. La seva densitat de població es baixa^[2] i seva àrea de distribució és molt limitada.^[2] Viu al centre i sud de Kenya, al sud-est d'Uganda i a les muntanyes Udzungwa, a Tanzània,^[3] on fou vista per primera vegada el febrer de 2001^[4] i es troba molt localitzada i només s'ha vist al bosc de Matunda, allunyada un màxim de 2,65 quilòmetres.^[5] A les muntanyes Aberdare Range, i als massissos del mont Kenya i el mont Elgon, viu fins a 3.300 metres per sobre del nivell del mar.^[3]És possible que visqui el massís de les munyanyes de l'arc est, incloses les muntanyes Uluguru, Nguru i Usambara.^[3]

La mangosta de Jackson és un animal principalment nocturn i crepuscular.^[2] De 25 fotografies agafades en trampes amb càmeres a les muntanyes Udzungwa, el 73% foren disparades entre les 7 del vespre i la mitjanit. Possiblement és un animal solitari, encara que se l'ha vist en parelles i ocasionalment en grups de 4 membres. Es probable que caci habitualment a zones de vegetació espessa prop de pantans.^[3]

No es té informació sobre la seva reproducció.^[1]

La mangosta de Jackson és carnívora, insectívora i mirmecòfaga. A les muntanyes Aberdare, sobre un total de 40 aliments, més del 50% eren rosegadors, inclosos Otomys, Dasymys i Praomys, i un 40% eren insectes, principalment formigues del gènere Anomma, però també d'escarabats i erugues. També s'alimenten de milpeus, cargol, llangardaixos i ous de serps. Al voltant del 80% de la dieta dels joves, està basada en rosegadors, encara que també mengen escarabats, ocells i algunes formigues.^[1][2]

Fer front a les columnes dels exèrcits de formigues pot dependre de la maduresa i l'aprenentatge, fet que suggereix una recent adaptació evolutiva cap aquesta dieta.^[2]

La mangosta de Jackson s'inclou al gènere Bdeogale. Està estretament relacionada amb la mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes),^[6]de la qual es distingeix per diferències en el crani i la pell.^[7] De vegades se la troba unides com a sola espècie, la Bdeogale nigripes,^[7] o dins del subgènere Galeriscus,^[8] o separades del gènere Bdeogale dins del gènere Galeriscus.^[6]

La mangosta de Jackson ha estat tractada com a espècie separada per Allen (1939),^[9] Rosevear (1974),^[10] Corbet and Hill (1980),^[11] Honacki et al. (1982),^[12] Nowak and Paradiso (1983),^[13] Corbet and Hill (1986),^[14] Schliemann (1988),^[15] Corbet and Hill (1991),^[16] Nowak (1991),^[17] Wozencraft (1993),^[18] Kingdon (1997),^[2] Nowak (1999),^[8] Pavlinov (2003),^[19] Wozencraft (2005),^[7] Van Rompaey et al. (2008)^[3] i Gilchrist et al. (2009).^[1] Kingdon (1977) la tracta com a subespècie de la mangosta de potes negres,^[20] i Dücker (1972) les considerada coespecífiques.^[21]

No s'han descrit subespècies de mangosta de Jackson.^[7]

Oldfield Thomas la va classificar el juny de 1894 amb el nom de Galeriscus jacksoni dins del nou gènere Galeriscus.^[10] Va especificar la situació de l'espècie a Mianzini, a la terra dels Massai, a una altitud de 2.438 metres per sobre del mar. Reginald Ernest Moreau, George Henry Evans Hopkins i R. W. Hayman van restringir, entre 1945 i 1946, la seva situació a Mianzini, a pocs quilòmetres al sud-est del llac Naivasha, a l'extrem sud de l'altiplà de Kinangop, fins a 2743 metres d'altitud.^[7]

Frederick John Jackson descobrí aquesta mangosta el 1889^[22] i el 1894 envià una pell al Museu Britànic de Londres.^[23] Conduït per les pobres e incompletes restes, Thomas va creure originalment que estava relacionada amb els grisons.^[10] Paul Matschie la va anomenar Massaimarder (en alemany, "mart massai") el 1895,^[22] però fou el primer a reconèixer-la com a Bdeogale.^[24] El 1916, Reginald Innes Pocock va considerar també Galeriscus com a sinònim de Bdeogale.^[23] El 1918, Ned Hollister va suposar que es tractava d'una subespècie geogràfica de la mangosta de potes negres.^[25]

La mangosta de Jackson viu en poblacions aïllades i sembla poc freqüent.^[1] Tot i així, no hi ha dades fiables de la seva població. El 2008 la UICN la va catalogar com a gairebé amenaçada. Aquesta classificació és deguda al declivi de la població entre el 20 i el 25% en els últims 15 anys, per la pèrdua d'hàbitat. La seva dependència dels boscos, fa que la seva principal amenaça sigui la tala d'arbres. Fou classificat com a espècie vulnerable el 1996.^[3]

Diverses poblacions de mangosta de Jackson es troben en zones protegides del Parc nacional d'Aberdare, del Parc nacional de mont Kenya, probablement del Parc nacional del mont Elgon i del Parc nacional de les muntanyes d'Udzungwa.^[3]