María Dolores Gómez Molleda
María Dolores Gómez Molleda (Colmenar Viejo, 15 de setembre de 1922 - Salamanca, 10 d'octubre de 2017) va ser una historiadora espanyola, especialitzada en l'estudi de l'Espanya contemporània.[1] Va ser catedràtica de la Universitat de Salamanca.[2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 setembre 1922  Colmenar Viejo (Comunitat de Madrid) |
| Mort | 10 octubre 2017 (95 anys) Salamanca (Espanya) |
| Catedràtica d'universitat | |
| 1967 – | |
| Rector de la Universitat de Salamanca | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catòlic romà |
| Formació | Universitat Central Universitat de Madrid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història contemporània d'Espanya, francmaçoneria, Miguel de Unamuno y Jugo i història intel·lectual |
| Ocupació | historiadora, professora d'universitat |
| Membre de | |
| Interessada en | Història contemporània d'Espanya i francmaçoneria |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Feliciano Montero García |
Premis | |
Biografia
Es va llicenciar en Filosofia i Lletres, secció de Geografia i Història, a la Universitat Complutense de Madrid, amb Premi Extraordinari.[2]
Va ingressar el 1943 en el cos d'Arxius, Biblioteques i Museus. Adjunta per oposició a la càtedra d'Història Moderna i contemporània de la Universitat de Madrid, el 1967 va obtenir la càtedra a la Universitat de Santiago.[4] El 1970 va obtenir, per trasllat, la càtedra de la Universitat de Salamanca.[5]
Durant els anys cinquanta publica Bibliografía histórica española 1950-1954 i Gibraltar, una qüestió sobre la qual havia investigat en la seva tesi doctoral. Als anys seixanta centra la seva recerca en l'Espanya contemporània, un estudi no gaire habitual en l'època franquista.[2] És autora en aquests anys d'obres com Los reformadores de la España contemporánea (CSIC, 1966), prologada per Vicente Palacio Atard i que versa sobre el paper de la Institució Lliure d'Ensenyament; El socialismo español y los intelectuales: Cartas de líderes del movimiento obrero a Miguel de Unamuno (Universitat de Salamanca, 1980) o La masonería en la crisis española del siglo XX (Taurus, 1986), en la qual aborda el paper dels maçons a Espanya des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la instauració de la Segona República i la primavera de 1934.
Va dirigir la revista Eidos. Revista d'idees contemporànies, i també va crear i dirigir la revista Studia Historica, Historia Contemporánea.[4] Entre els anys 1970 i 1974 va ser secretària assessora del Departament d'Història de la Fundació Juan March. Va ser directora de la Casa-Museu d'Unamuno de la Universitat de Salamanca, entre els anys 1977 i 1988.[2]
Reconeixements
Membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, va ser creditora el 1967 d'un Premi Nacional d'Història, per la seva obra sobre Los reformadores de la España contemporánea.[2]
El 1990, la Universitat de Salamanca va publicar un llibre en memòria sevaː Historia, literatura, pensamiento. Estudios en homenaje a María Dolores Gómez Molleda.[6]
Vida personal
Pertanyia a la Institució Teresiana, Associació Internacional de Fidels Laics fundada per Pedro Poveda, a l'edició crítica de l'obra escrita de la qual va dedicar molts dels seus esforços, especialment en les últimes dècades de vida.
Referències
Bibliografia
- Delgado, B. «Historia, Literatura, Pensamiento: estudios en homenaje a María Dolóres Gómez Molleda». Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea. Universidad de Valladolid, 11, 1991, pàg. 323-324. ISSN: 0210-9425.
- ; Peiró Martín «Gómez Molleda, María Dolores». A: Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones Akal, 2002, p. 305-306. ISBN 84-460-1489-0.
- Pereira, Jacobo «Los reformadores de la España contemporánea, por María Dolores Gómez Molleda». Blanco y Negro [Madrid], 31-12-1966, pàg. 122.
- Seco Serrano, Carlos «De nuevo los masones». El País, 13-03-1987.
- Trenas, Pilar «Entrevista con Dolores Gómez-Molleda. El socialismo histórico no pudo contar con los intelectuales». ABC [Madrid], 03-07-1980, pàg. 29.