Marc Narciso i Dublan
Marc Narciso i Dublan, (Barcelona, 20 de gener de 1974) és un jugador d'escacs català, que té el títol de Gran Mestre.[1][2] Obtingué el títol de Mestre de la FIDE el 1994, el de Mestre Internacional el 1997, i el de Gran Mestre el 2003. Va ser guardonat el 1997 amb la Insígnia de Plata de la Federació Catalana d'Escacs.[3]
 Marc Narciso, durant el XII Obert internacional d'escacs de Sants, Hostafrancs i la Bordeta Grup A, Barcelona 2010.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Marc Narciso Dublan 20 gener 1974 (50 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Espanya |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Gran Mestre (2003) 3 cops Campió de Catalunya |
| Punts Elo (màx.) | 2.553 (setembre 2010) |
| Identificador FIDE | 2201500 |
| Participà en | |
| 2006 | Olimpíada d'escacs de 2006 |
| Altres | |
| Títol | Gran Mestre (2003) 3 cops Campió de Catalunya |
A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2021, hi tenia un Elo de 2519 punts, cosa que en feia el jugador número 19 (en actiu) de l'estat espanyol.[4] El seu màxim Elo va ser de 2553 punts, a la llista de juliol de 2009 (posició 423 al rànquing mundial).[5]
Resultats destacats en competició
Narciso va obtenir molts èxits a nivell català i espanyol en les seves etapes infantil i juvenil; fou campió infantil de Catalunya el 1986, subcampió infantil d'Espanya i campió infantil de Catalunya el 1987, cinquè al IV Campionat del Món Sub-14 el 1988 a Timisoara (el campió fou Eran Liss),[6] subcampió d'Espanya infantil el 1988, subcampió de Catalunya Sub-16 el 1989, campió de Catalunya juvenil el 1991 (i sostcampió el 1992).[7]
Va guanyar el Campionat de Catalunya absolut els anys 1992 i 1995. Ha guanyat dos cops consecutius el Circuit Català d'Oberts Internacionals d'Escacs, els anys 2006[8] i 2007.[9]
Ha guanyat en dues ocasions l'Obert d'actius de Santa Coloma de Queralt els anys 2005 i 2007.[10]
El 2005 fou segon en l'Obert de Barberà del Vallès amb 7 punts de 9, el mateixos que el campió Arkadi Rotstein,[11] i el 2006 fou campió amb 7 punts de 9, mig punt més que el segon classificat, l'alemany Henrik Teske.[12] Va ser campió d'Espanya d'escacs actius el 2007.[13] Fou 5è a l'Obert de Sant Sebastià de 2009.[14]
El 2011 es va proclamar novament Campió de Catalunya d'escacs, per damunt d'Àlvar Alonso.[15] El mateix any va obtenir la victòria a l'Obert d'actius de Vallfogona per tenir millor desempat.[16]
El 2012 fou vuitè al fort Torneig Internacional Forni di Sopra, a Forni di Sopra (el campió fou Ivan Salgado).[17] El 2013 fou sisè al Campionat d'Espanya, a Linares, (el campió fou Iván Salgado).[18] El mateix any, fou tercer al XIV Obert Internacional d'Escacs de Figueres Miquel Mas (el campió fou Christian Cruz).[19][20]
El juliol de 2015 fou segon a l'XXIII Obert Ciutat de Montcada (el campió fou Salvador Gabriel del Río),[21][22] i també fou segon a l'Obert de Barberà del Vallès, amb 7 punts de 9, mig punt menys que el GM Karèn H. Grigorian.[23] L'agost del 2015 fou tercer a l'Obert de Badalona amb 7 punts de 9 (el campió fou Fernando Peralta).[24] Aquests resultats significà ocupar el segon lloc del Circuit Català de 2015.[25] El desembre de 2015 fou campió del Sunway Sitges amb 7 punts de 9, mig punt per davant dels segons classificats.[26][27]
El juny de 2016 fou subcampió de l'Obert del Mollet del Vallès amb 7 punts, a un punt del campió Rolando Alarcón.[28] També el 2016 va ser campió d'Espanya d'escacs actius per segon cop en la seva carrera.[13]
El maig de 2017 fou subcampió de Catalunya absolut en perdre la darrera partida de desempat per armageddon portant les negres contra Hipòlit Asís. Abans, Narciso i Asís havien empatat a les dues partides estàndard, les dues de ràpides i les dues de llampec de la final.[29][30] L'abril de 2017 fou campió de l'Obert de Donostia, per millor desempat que Josep Manuel López.[31]
El 2019 es va mudar a Navarra, i treballava per la Federació Navarresa d'Escacs. El març d'aquell any va guanyar el torneig actiu Paz de Ziganda, amb un punt d'avantatge sobre el cubà Lelys Stanley Martínez.[32] També el 2019 va ser campió d'Espanya d'escacs actius per tercer cop en la seva carrera.[13] El maig de 2019 es proclamà campió d'Euskadi absolut.[33]
Participació en olimpíades d'escacs
Narciso ha participat, representant Espanya, una vegada les Olimpíades d'escacs l'any 2006, amb un resultat de (+3 =0 –2),[34] per un 60,0% de la puntuació.
Notes i referències
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Narciso i Dublan |
- Marc Narciso i Dublan al web de la FIDE (en anglès)
- Marc Narciso i Dublan a ChessGames.com (anglès)
- Fitxa de Marc Narciso i Dublan a OlimpBase «olimpbase.org». [Consulta: 20 octubre 2014]. (anglès)
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Òscar de la Riva Aguado | Campió de Catalunya d'escacs 1992 | Succeït per: Víctor Vehí Bach |
| Precedit per: Antoni Torrecillas Martínez | Campió de Catalunya d'escacs 1995 | Succeït per: Arturo Vidarte Morales |
| Precedit per: Jordi Magem i Badals | Campió de Catalunya d'escacs 2011 | Succeït per: Miguel Muñoz Pantoja |