Mariano Álvarez Gómez

En la seva adolescència va seguir la carrera eclesiàstica, estudiant en el Seminari Diocesà de Lleó i llicenciant-se en filosofia el 1957 i en teologia el 1961 a la Universitat Pontifícia de Salamanca. Obté el doctorat a la Universitat de Múnic el 1967 amb una tesi sobre Nicolau de Cusa.

El 1974 torna a Espanya i obté la càtedra de metafísica de la Universitat de Salamanca el 1982, alhora que forma part del consell de redacció de Cuadernos salmantinos de filosofía.^[1] El 1976 es va doctorar en Filosofia per la Universitat de València. El seu ensenyament i el seu pensament en el període de Salamanca han estat consagrades principalment a la filosofia de Hegel, del que n'ha estat un dels principals especialistes a Espanya.

Dins la Universitat de Salamanca ha estat director del Departament de Metafísica, director del Departament de Filosofia i Lògica i Filosofia de la Ciència, Degà de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, i Membre del Patronat de la Casa-Museu Unamuno. De 1985 a 2001 fou president de la Societat Castellanolleonesa de Filosofia i de 1996 a 2010 de la Societat Espanyola d'Estudis sobre Hegel. Des del 20 de març de 2007 i fins a la seva mort fou acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.^[2]