Martha Gellhorn

novel·lista, escriptora i periodista estatunidenca

Martha Gellhorn (Saint Louis, Missouri, 8 de novembre del 1908 - Londres, 15 de febrer del 1998) era una novel·lista estatunidenca, escriptora i periodista, considerada una de les corresponsals de guerra més importants del segle xx. Informà de tots els conflictes mundials que tingueren lloc durant la seva llarga carrera professional de 60 anys, entre els quals la Guerra Civil espanyola:[1][2][3]

Infotaula de personaMartha Gellhorn

Martha Gellhorn i Ernest Hemingway amb oficials militars xinesos no identificats (Chungking, Xina, 1941)
Biografia
Naixement8 novembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Saint Louis (Missouri) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1998 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Enverinament per cianur Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatEstatunidenca
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióJohn Burroughs School
Bryn Mawr College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, prosa, llibre de viatges, periodisme i periodisme de guerra Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, periodista, novel·lista.
OcupadorThe New Republic
The Atlantic Monthly
United Press
Collier's Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBertrand de Jouvenel (dècada del 1930–1936)
Ernest Miller Hemingway (1940–1945)
T. S. Matthews (1953–1963) Modifica el valor a Wikidata
MareEdna Fischel Gellhorn Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webgellhornmartha.blogspot.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0312433 IBDB: 7558
Goodreads author: 162626 Find a Grave: 9625 Modifica el valor a Wikidata
«I sap una altra cosa? Aquest país és massa bonic perquè els feixistes se'l facin seu. Ja han convertit Alemanya, Itàlia i Àustria en quelcom tan repugnant que fins i tot el paisatge és lleig. Quan condueixo per les carreteres d'aquí i hi veig les muntanyes de pedra i els camps aspres a banda i banda, els para-sols clavats a la sorra de les platges, els pobles de color de terra i els llits de grava dels rius, la cara dels seus pagesos, penso: s'ha de salvar Espanya per a la gent decent, és massa bonica com per malbaratar-la!»
— Carta a Elionor Roosevelt, Barcelona, 1938

Com a corresponsal de diversos mitjans va informar sobre l'ascens d'Adolf Hitler, el desembarcament de Normandia i l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Va ser una de les primeres periodistes a informar des del camp de concentració de Dachau després que fos alliberat per les tropes nord-americanes el 29 d'abril de 1945. Després de la guerra, Gellhorn va cobrir la guerra del Vietnam i els conflictes àrabs-israelians dels anys seixanta i setanta i, més endavant, les guerres civils a Centreamèrica i la invasió nord-americana de Panamà el 1989. Tot i que ja se sentí "massa gran" per cobrir els conflictes balcànics dels anys noranta, va fer un últim viatge a l'estranger, al Brasil el 1995, per informar sobre la pobresa en aquest país.[4][5][6][7]

Gellhorn fou també la tercera muller del novel·lista estatunidenc Ernest Hemingway, entre el 1940 i el 1945, el qual li dedicà la seva cèlebre novel·la Per qui toquen les campanes. A l'edat de 89 anys, malalta i gairebé cega, posà fi a la seva vida ingerint una substància tòxica.[8]

Placa en record de Martha Gellhorn, a Cadogan Square, Knightsbridge.

Reconeixement i memòria

El 1958 va obtenir el prestigiós premi O. Henry.[9]

L'any 1999 es va establir en honor seu el Premi Martha Gellhorn de Periodisme, destinat a estimular aquells i aquelles que exerceixin un periodisme que desafiï el secret en els assumptes públics, i que han obtingut, per exemple, Marie Colvin i Robert Fisk, Julian Assange o Iona Craig.[10]

El 2019 es va descobrir una placa a l'antiga casa londinenca de Gellhorn, la primera dedicada a algú que fos «corresponsal de guerra», i al 2021 es va col·locar una placa a la casa de camp on vivia a prop de Kilgwrrwg, com a part d'un projecte nacional per commemorar dones notables.

Notes

Bibliografia

  • Moorehead, Caroline. Martha Gellhorn: A Life. Londres: Chatto & Windus, 2003. ISBN 0-7011-6951-6.  (reeditat com a Gellhorn: A 20th Century Life, Henry Holt & Co., New York (2003) ISBN 0-8050-6553-9).
  • Moorehead, Caroline. The Letters of Martha Gellhorn. Londres: Chatto & Windus, 2006. ISBN 0-7011-6952-4. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martha Gellhorn
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica