Matilde d'Artois (1268–1329)

Matilde d'Artois (en francès: Mahaut d'Artois[1]) (1268-París, 28 d'octubre de 1329), també coneguda com a Mathilda, va ser una noble francesa, filla única de Robert II d'Artois, comte d'Artois i Amicia de Courtenay.

Infotaula de personaMatilde d'Artois

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Mahaut d'Artois Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1269 Modifica el valor a Wikidata
França Modifica el valor a Wikidata
Mort27 novembre 1329 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Maubuisson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, feudatària Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte d'Artois Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Artois Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOtó IV de Borgonya (1285, 1285 (Gregorià), 1291 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoana II de Borgonya, Blanca de Borgonya, Robert de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert II d'Artois Modifica el valor a Wikidata  i Amícia de Courtenay Modifica el valor a Wikidata
GermansFelip d'Artois Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Matilde d'Artois

Llinatge

Els seus avis paterns van ser Robert I, comte d'Artois, i Matilde de Brabant. Els seus avis materns van ser Pere de Courtenay, senyor de Courtenay i Perronelle de Joigny.[2]

Germans

  1. Felip d'Artois (1269-1298), casat amb Blanca de Dreux, filla de Joan II, duc de Bretanya, de qui va tenir cinc fills.
  2. Robert d'Artois (n. 1271), va morir jove.

Matrimoni i descendència

El 1291, Matilde es va casar amb Otó IV, comte de Borgonya, de qui va tenir tres fills, incloent dues filles que van contreure matrimoni amb els prínceps de França:[2]

A causa de la mort prematura del seu germà Felip el 1298, va heretar el comtat d'Artois a la mort del seu pare el 1302, en lloc del seu nebot Robert (la pretensió d'aquest últim a l'herència es va fonamentar en la proximitat consanguínia). Encara que ell va desafiar aquesta decisió en repetides ocasions, els drets de Matilde sobre el comtat van ser mantinguts constantment. Va ser una administradora capaç i va aconseguir derrotar moltes rebel·lions perpetrades per membres de la noblesa. El seu principal administrador va ser el bisbe de la diòcesi d'Arres, Thierry d'Hérisson.[3] A la seva mort el 1329, el comtat, el va heretar la seva filla Joana, comtessa de Borgonya, reina vídua de Felip V de França.

Després de la mort del rei nounat Joan I de França, es va rumorejar en el regne que Matilde l'havia enverinat, ja que va manifestar un sospitós gran interès a presentar el rei als grans barons, després de la qual cosa, aqueixa mateixa nit, havent gaudit de bona salut, el rei va emmalaltir i va morir a l'alba l'endemà.[4] A la seva mort, el comtat va ser heretat per la seva filla Joana II, comtessa de Borgonya.

En la ficció

Matilde d'Artois és un dels personatges principals dels Reis maleïts, una sèrie de novel·les històriques escrites per Maurice Druon. Druon la descriu com l'enverinadora del rei Lluís X i el seu fill nounat, per ser al seu torn enverinada per una serventa femenina, que originàriament la va ajudar a enverinar els reis. Va ser representada per Hélène Duc en la minisèrie per a televisió de l'any 1972 i per Jeanne Moreau en el remake de l'any 2005.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matilde d'Artois
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García