Max Gallo

polític francès

Max Gallo (Niça, França, 7 de gener de 1932-Cabris, Alpes-Maritimes, França, 18 de juliol de 2017)[1] va ser un historiador, periodista, escriptor i eurodiputat francès. Va ser membre de l'Acadèmia Francesa, on hi va ocupar la cadira número 24.[2]

Infotaula de personaMax Gallo

Max Gallo (2009) (2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Max Louis Jules Gallo Modifica el valor a Wikidata
7 gener 1932 Modifica el valor a Wikidata
Niça (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 2017 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Vaison (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacimetière de Spéracèdes (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
21è Seient 24 de l'Acadèmia Francesa
31 maig 2007 – 18 juliol 2017
← Jean-François RevelFrançois Sureau →
Diputat al Parlament Europeu

25 juliol 1989 – 18 juliol 1994

Circumscripció electoral: França

Diputat al Parlament Europeu

24 juliol 1984 – 24 juliol 1989

Circumscripció electoral: França

Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Director de tesiAndré Nouschi Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEdat contemporània, ficció literària, història, política i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, biògraf, periodista, escriptor, historiador, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista de França
Comité Laïcité République (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Francesa (2007–2017) Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMax Laugham
David Gallway Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0303072 TMDB.org: 1232395 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Fill d'immigrants italians, va començar la seva carrera com a periodista i es va unir a les files del comunisme fins a 1956. El 1974 es va adherir al Partit Socialista Francès. Va ser estat membre del Parlament francès i europeu, així com a ministre i portaveu del govern. Va ser catedràtic d'Història i era doctor en Literatura. Va escriure nombroses biografies (entre elles les de Robespierre, Garibaldi, Napoleó i Juli Cèsar) i assajos sobre temes clau de la història contemporània abans de publicar les seves novel·les més reeixides: Napoleó , Caesar Imperator i La Creu d'Occident . Va ser col·laborador de L'Express i editor en cap de Le Matin de Paris . En els últims anys es dedicava exclusivament a la literatura. El 26 d'abril de 2007 es va postular per entrar a l'Acadèmia Francesa, cosa que va aconseguir el 31 de maig de 2007, reemplaçant a Jean-François Revel.

Va patir la malaltia de Parkinson durant diversos anys. Morí el 18 de juliol de 2017, als 85 anys.[1][3]

Bibliografia

  • Histoire de l'Espagne franquiste, Robert Laffont ou Marabout- Université 1969 (Edició espanyola: “Historia de la España franquista”, Ruedo Ibérico, 1971)
  • Le cortège des vainqueurs, Robert Laffont, 1972
  • Un pas vers la mer, Robert Laffont, 1973
  • L'oiseau des origines, Robert Laffont, 1974
  • Que sont les siècles pour la mer, Robert Laffont, 1977
  • Une affaire intime, Robert Laffont, 1979
  • France, Grasset, 1980
  • Un crime très ordinaire, Grasset, 1982
  • La demeure des puissants, Grasset, 1983
  • Au nom de tous les miens de Martin Gray, Robert Laffont, 1971
  • Le beau rivage, Grasset, 1985
  • Belle époque, Grasset, 1986
  • La route Napoléon, Robert Laffont, 1987
  • Une affaire publique, Robert Laffont, 1989
  • Le regard des femmes, Robert Laffont, 1991
  • Napoléon, le roman, 1997
  • Les Fanatiques, Fayard, 2006
  • Fier d'être Français, Fayard, 2006

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica