Merit Ptah
Merit Ptah (c. 2700 aC) fou considerada erròniament una metgessa de l'antic Egipte i la primera dona coneguda pel seu nom en la història de la medicina[2] així com també la primera dona esmentada en tota la història de la ciència. La seva imatge pot veure's en una tomba en la necròpoli propera a la piràmide escalonada de Saqqara.[3] El seu fill, que era summe sacerdot, la va descriure com "la metgessa cap".[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 2700 aC  Regne Antic d'Egipte |
| Mort | p. segle XXVII aC Regne Antic d'Egipte |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina |
| Ocupació | metgessa |
| Període | Dinastia II d'Egipte |
- Nota: No ha de confondre's amb l'esposa de Ramose, visir d'Amenofis III, també Merit Ptah (cantora d'Amon),[1] representada amb el seu marit a la tomba TT55.
Recentment, però, se n'ha qüestionat l'exactitud d'aquesta dada[4] i sembla que es demostra que es tracta d'un error d'interpretació de Kate Campbell Hurd-Mead en la seva obra A history of women in medicine: from the earliest of times to the beginning of the nineteenth century (1938).
El nom de Merit Ptah, donat per Hurd-Mead com a "metgessa cap", no apareix en cap de les llistes conservades de sanadors egipcis ni en les de dones administradores. Tampoc no hi ha, com diu Hurd-Mead, tombes de l'Antic Imperi a la Vall dels Reis. En canvi, Kwiecinski addueix que, entre 1929 i 1930, s'excavà una tomba a Giza, la d'Akhethetep, alt dignatari de la Dinastia V, on està representada una dona anomenada Peseixet, "supervisora de dones sanadores" i, probablement, mare d'Akhethetep. Hurd-Mead tenia en la biblioteca un exemplar de la monografia publicada sobre aquesta excavació. Kwiecinski pensa que Hurd-Mead va confondre els dos casos i que va donar, erròniament, el nom equivocat en la seva obra, prenent rellevància posteriorment.
Tot i que la Merit Ptah real no fos metgessa o, fins i tot, que no existís, ha esdevingut un símbol de la lluita feminista del segle xx. En el seu honor, la Unió Astronòmica Internacional va batejar un cràter d'impacte a Venus com Merit Ptah.
Referències
Kampp, Friederike: Die Thebanische Nekropole (Mainz: Zabern, 1996), Vol. I, p. 262.