Organisme aerobi

Els organismes aerobis poden ser de tres tipus: aerobis estrictes (o obligats),^[3] aerobis facultatius i microaeròfils. Els aerobis estrictes requereixen oxigen per a l'oxidació de substrats durant la respiració cel·lular. El aerobis facultatius poden utilitzar l'oxigen per a obtenir energia, però també altres mecanismes com ara la respiració anaeròbica o la fermentació. I els microaeròfils necessiten concentracions d'oxigen per a viure, però en quantitats inferiors a l'atmosfèrica (al voltant del 5 per cent).

Hi ha un tipus de microorganismes, anomenats «aerotolerants», que poden viure en presència d'oxigen però no es consideren aerobis perquè no utilitzen l'oxigen com a acceptor final d'electrons, sinó que duen a terme la fermentació.

És un procés d'oxidació-reducció o altrament dit, una reacció redox, en què l'oxigen molecular (O₂), que presenta un potencial de reducció molt electropositiu, s'utilitza com a acceptor d'electrons, alliberant com a resultat grans quantitats d'energia.

La respiració aeròbica té el seu inici en el procés de la glicòlisi, via metabòlica que regula la transformació d'una molècula de glucosa, a piruvat o àcid pirúvic mitjançant el procés d'oxidació per tal d'obtenir energia en forma de trifosfat d'adenosina (ATP). Altres processos que engloba la respiració aeròbica i que permeten als organismes aerobis obtenir energia són el cicle de Krebs i la fosforilació oxidativa.