Michael Kiwanuka
Michael Kiwanuka (Muswell Hill, 3 de maig de 1987) nom artistic de Michael Samuel Kiwanuka és un cantant britànic, freqüentment comparat a Bill Withers o a Otis Redding. Va guanyar el premi Sound of 2012 de la BBC el gener de 2012[1]i el Hyundai Premi Mercury 2020 a l'àlbum de l'any amb el seu àlbum titulat Kiwanuka[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 maig 1987 (37 anys) Muswell Hill (Anglaterra) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Westminster Fortismere School (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | cantautor, cantant, guitarrista, compositor, músic, artista d'estudi |
| Activitat | 2011 – |
| Gènere | Soul, rhythm and blues, pop-rock i folk rock |
| Instrument | Guitarra, piano, Fender Rhodes, baix elèctric i veu |
| Segell discogràfic | Polydor Records Third Man Records Communion Records |
| Lloc web | michaelkiwanuka.com |
                 | |
Biografia
Fill d'ugandesos que fugien del règim d'Idi Amin Dada, Michael Kiwanuka creix al barri de Muswell Hill, al nord de Londres, aficionant-se al club de futbol Tottenham i a la guitarra.[3] Michael diu d'aquest període: «a casa hi havia poca música perquè el tocadiscs estava trencat».[4] Als 12 anys la seva mare li regala una guitarra, que és per a ell una revelació. Comença a tocar en grups del barri. En aquests grups és influït sobretot per Nirvana o Radiohead.[5]
Escolta als 15 anys dos discos que li dona un amic ((Sittin' On) The Dock of the Bay d'Otis Redding i l'àlbum The Freewheelin' de Bob Dylan) i s'anima a fer música en solitari. Més endavant es converteix en músic d'estudi (sobretot per a artistes de R&B, funk i jazz) i després ambiciona escriure per altres.[6][7][8] Diu d'aquest moment: "És sobretot quan he començat a escriure cançons quan he pres més consciència de la meva veu. Però m'ha calgut molta perseverança".[7]
Paul Butler, cantant, músic i productor dels The Bees el pren llavors sota la seva protecció i grava amb ell el seu primer àlbum a l'illa de Wight.[5][7] Aquest primer àlbum, Home Again és molt ben rebut per la crítica, que l'assenyala com a futur prodigi del soul britànic i alguns li veuen un gran futur.[9][10] La cançó que obre l'àlbum, Tell Me a Tale, és descrita per Inrocks dient que « combina el groove embriagador del Dear Mister Fantasy de Traffic, l'hedonisme soul de Curtis Mayfield i la sensualitat de Van Morrison», la qual cosa fa d'ella un «clàssic immediat».[5][11]
Actua de teloner dels concerts d'Adele.[12] També col·labora amb Dan Auerbach (membre dels Black Keys) per a la cançó, Lasan, que surt a la cara B de la seva single I'm Getting Ready.[13]
La seva cançó de 2016: I'm a Black Man in a White World ha transcendit la música i s'ha convertit en himne per a la població negra dels EUA. Kiwanuka en diu: "No és només per als negres, qualsevol pot sentir-s'hi identificat. Estan passant moltes coses al món que porten a la gent a establir una connexió especial amb aquesta cançó. Ho veiem cada dia en les notícies. Està succeint alguna cosa que crèiem superat, especialment a certes zones dels EUA. Estar al carrer es converteix en una activitat de risc pel simple fet de ser negre. Part de la culpa la tenen els prejudicis i els estereotips, això és el més perillós de tot. Hem de trobar una solució, perquè així no es pot viure."[14]
Estil musical
Kiwanuka és comparat sovint a Bill Withers o Van Morrison pel seu timbre de veu.[7][5][15] La seva música barreja la intimitat del folk i la calidesa del soul.[9] Certs crítics descriuen la seva música com un folk-soul auster i intemporal.[16]
Confessa que « el descobriment del tema d'Otis Redding, Sittin' in the Dock of the Bay » l'ha marcat particularment ». Michael Kiwanuka està inspirat igualment pel folk, sobretot el de Bob Dylan.[7] Els crítics han anotat igualment similituds de la seva música amb el folk rock de Tim Buckley.
En la cultura popular
La seva cançó Cold little heart s'utilitza com a opening de la sèrie d'HBO Big Little Lies.
Discografia
Àlbums d'estudi
| Títol | Detalls | Posicions | Certificacions | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| UK [17] | AUS [18] | AUT [19] | BEL (FL) [20] | IRE [21] | NL [22] | NOR [23] | NZ [24] | SWE [25] | US [26] | ||||||||||
| Home Again |
| 4 | 67 | 13 | 2 | 16 | 1 | 3 | 17 | 8 | 86 | ||||||||
| Love & Hate |
| 1 | 35 | 11 | 9 | 15 | 8 | — | — | — | 170 |
| |||||||
| Kiwanuka |
| 39 | 2 | 31 | 4 | 11 | 6 | 12 | 37 | 59 | 142 | ||||||||
| "—" denota un àlbum que no va entrar en llistes o que no es va publicar en aquell territori. | |||||||||||||||||||
Extended plays
| Títol | Detalls |
|---|---|
| Tell Me a Tale EP (Isle of Wight Sessions) | |
| iTunes Festival: London 2011 |
|
| I'm Getting Ready EP | |
| You've Got Nothing to Lose |
|
Singles
| Any | Single | Posició màxima a les llistes | Àlbum | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| UK [17] | BEL (FL) [20] | BEL (WA) [37] | FRA [38][39] | NL [22] | US AAA [40] | ||||||||||||||
| 2012 | "Home Again"[41] | 29 | 3 | 61 | 21 | 59 | 29 | Home Again | |||||||||||
| "I'm Getting Ready"[42] | 187 | — | — | — | — | 8 | |||||||||||||
| "I'll Get Along"[43] | — | 54 | 68 | — | — | — | |||||||||||||
| "Bones"[44] | — | 67 | 85 | — | — | — | |||||||||||||
| 2013 | "Tell Me a Tale" | — | 58 | — | 159 | — | 10 | ||||||||||||
| 2016 | "Black Man in a White World" | — | 81 | — | 104 | — | — | Love & Hate | |||||||||||
| "Love & Hate" | — | 74 | — | — | — | 8 | |||||||||||||
| "One More Night" | — | 96 | — | — | — | 11 | |||||||||||||
| 2017 | "Cold Little Heart"[45] | — | — | — | 174 [46] | — | 6 | ||||||||||||
| "—" denotes a single that did not chart or was not released in that territory. | |||||||||||||||||||