Ministeri de l'Interior d'Espanya

El primer antecedent històric al Ministeri de l'Interior a Espanya és la Secretaria de Despatx de Justícia, Govern Polític i Hisenda d'Espanya i Índies creada pel rei Felip V el 1717. El 1720 es va reformar i es va denominar Secretaria del Despatx de Justícia i Govern Polític. Aquesta situació es va mantenir fins al bienni de 1754 i 1755.^[3]

Durant l'ocupació napoleònica, el rei Josep I, a imitació del model francès, va crear el 1809 el Ministeri de l'Interior a través de l'Estatut de Baiona. Quan es va aprovar la Constitució de Cadis, el 1812, les Corts van adoptar la mateixa decisió però fugint de la terminologia francesa van crear la Secretaria del Despatx de la Governació del Regne i Illes adjacents i la Secretaria del Despatx de la Governació del Regne per Ultramar. Oficialment, el Ministeri de l'Interior es considera fundat el 1812 a partir de l'òrgan creat per les Corts de Cadis.

Quan Ferran VII retornà a Espanya va suprimir els dos departaments el 1814 que van ser restaurats durant el Trienni Liberal (1820-23) i suprimits de nou quan aquest va finalitzar. El 1823 va sorgir un únic Ministeri de l'Interior que va durar només uns mesos. Dins la Governació s'incloïen les competències sobre l'Administració local, propis i arbitris, hospicis, sanitat, obres públiques, agricultura, indústria i educació.

El 1830, rel rei Ferran VII va crear el Ministeri de Foment a través d'un decret que no va entrar en vigor fins al 1832. La denominació va ser escollida per evitar el noms d'Interior i Governació perquè recordaven l'ocupació francesa i als liberals de Cadis respectivament. El nou departament es va convertir en l'instrument principal de la reforma administrativa a Espanya durant el segle xix. Entre les seves competències hi havia les del govern interior, tots els assumptes vinculats a Gràcia i Justícia, polícia urbana i rústica, seguretat pública, presons, cases de correcció i presidis, a més d'altres relacionades amb l'agricultura, la indústria, el comerç, obres públiques, impremtes, premsa, arxius i museus.

Entre 1834 i 1835 es va recuperar la denominació de Ministeri de l'Interior. El 1835 es passa a denominar Ministeri de la Governació del Regne. El 1847 el departament es desprèn dels afers relacionats amb obres públiques, econòmics i culturals i va mentenir les atribucions vinculades amb l'ordre públic, l'organització municipal i provincial, sanitat, correus i telègrafs i va incorporar el Negociat d'Ultramar. A la segona meitat del segle xix i els primers anys del xx, successives reformes van anar modificant les atribucions del departament ministerial.

Durant la Segona República, el 1932, s'inclouen tots els organismes i serveis de la Guàrdia Civil entre les competències del Ministeri de la Governació. El 1933, els serveis de Sanitat i Beneficència van passar al Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió.

En plena Guerra civil, les reorganitzacions ministerials del Govern de la República no van afectar el Ministeri de la Governació. Per la seva banda, la Junta de Defensa Nacional va crear el 1936 els ministeris de l'Interior i d'Ordre Públic i el 1938 els va fusionar al Ministeri de la Governació. Més endavant, durant la dictadura franquista, diferents competències desapareixen del departament per ser assumides per nous ministeris. El 1959 es va crear la Prefectura Central de Trànsit.

El 1977, durant el mandat del president del Govern, Adolfo Suárez, es reestructura l'Administració General de l'Estat: es crea el Ministeri de l'Interior que assumeix la tasca del Ministeri de la Governació i moltes de les competències que fins al moment desenvolupava aquest són transferides a nous departaments com els de Sanitat i Seguretat Social i Transports i Comunicacions. Aquesta denominació s'ha mantingut fins avui, amb l'excepció dels anys 1994 i 1996 quan Felipe González el suprimeix per crear el Ministeri de Justícia i Interior i és recuperat de nou durant el mandat de José María Aznar.

Segons revelà el documental Las cloacas de Interior, existeix des de fa anys una estructura formada per: l'Oficina Siniestra (una oficina que elabora informes falsos contra els adversaris polítics i policies que s'envien als mitjans de comunicació espanyols), el comissari Villarejo i la Brigada política, una policia política que "consta d'una sèrie de comandaments policials de la confiança del ministre" Jorge Fernández Díaz.^[4]

Correspon al Ministeri de l'Interior:^[5]

• Proposar i executar la política del Govern d'Espanya en matèria de seguretat ciutadana, trànsit i seguretat viària,
• Promoció de les condicions per l'exercici dels drets fonamentals
• Exercici del comandament de les forces i cossos de seguretat de l'Estat

Les funcions del Ministeri de l'Interior són:^[6]

• La preparació i execució de la política del Govern en relació amb l'administració general de la seguretat ciutadana.
• La promoció de les condicions per a l'exercici dels drets fonamentals, especialment en relació amb la llibertat i seguretat personal, en els termes establerts en la Constitució Espanyola i en les lleis que els desenvolupin.
• El comandament superior, la direcció i coordinació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
• El control de les empreses i el personal de seguretat privada.
• L'exercici de les competències que, en l'àmbit policial, li atribueix la legislació vigent en matèria d'estrangeria.
• El règim d'asil, refugi, règim d'apàtrides i protecció a desplaçats.
• L'administració i règim de les institucions penitenciàries, entre les quals hi ha els vuit Centre d'internament d'estrangers de l'estat espanyol.^[7]
• La realització de les actuacions necessàries per al desenvolupament dels processos electorals.
• L'exercici de les competències legalment atribuïdes sobre protecció Civil.
• L'administració general de la policia de circulació i de la seguretat viària.

Al Ministre de l'Interior, com a titular del departament, li correspon:

• La iniciativa, planificació, direcció i inspecció de tots els serveis del ministeri.
• El comandament superior de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
• Les funcions assenyalades a l'article 12 de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat, així com les que li siguin atribuïdes per altres lleis o normes especials.

El Ministeri de l'Interior s'estructura en els següents òrgans superiors i directius:^[5][6]

• Secretaria d'Estat de Seguretat, de la qual depenen els següents òrgans directius:
  • Direcció General de la Policia
  • Direcció General de la Guàrdia Civil
  • Secretaria General d'Institucions Penitenciàries
  • Direcció General de Relacions Internacionals i Estrangeria
• Subsecretaria d'Interior, de la qual depenen els següents òrgans directius:
  • Secretaria General Tècnica
  • Direcció General de Política Interior
  • Direcció General de Tràfic
  • Direcció General de Protecció Civil i Emergències
  • Direcció General de Suport a Víctimes del Terrorisme

• Govern d'Espanya
• Administració General de l'Estat
• Ministeri de la Governació

• Ministeri de l'Interior