Ministeri de l'Interior d'Espanya

Ministeri de l'Interior (Espanya)

El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.[1]

Infotaula d'organitzacióMinisteri de l'Interior
Ministerio del Interior
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusDepartament ministerial
Història
ReemplaçaGovernació (1977) i Justícia i Interior (1996)
Creació1977
Reemplaçat perJustícia i Interior (1994)

Supressió 1994
Recuperació 1996
Governança corporativa
Seu
MinistreFernando Grande-Marlaska Gómez
Filial
Part deAdministració General de l'Estat

Lloc webMinisteri de l'Interior
Facebook: interiorgob Twitter (X): interiorgob Youtube: UCBnSjxsoq23KHxv6df0e-hg Modifica el valor a Wikidata

L'actual titular és Fernando Grande-Marlaska Gómez.[2]

Història

El primer antecedent històric al Ministeri de l'Interior a Espanya és la Secretaria de Despatx de Justícia, Govern Polític i Hisenda d'Espanya i Índies creada pel rei Felip V el 1717. El 1720 es va reformar i es va denominar Secretaria del Despatx de Justícia i Govern Polític. Aquesta situació es va mantenir fins al bienni de 1754 i 1755.[3]

Durant l'ocupació napoleònica, el rei Josep I, a imitació del model francès, va crear el 1809 el Ministeri de l'Interior a través de l'Estatut de Baiona. Quan es va aprovar la Constitució de Cadis, el 1812, les Corts van adoptar la mateixa decisió però fugint de la terminologia francesa van crear la Secretaria del Despatx de la Governació del Regne i Illes adjacents i la Secretaria del Despatx de la Governació del Regne per Ultramar. Oficialment, el Ministeri de l'Interior es considera fundat el 1812 a partir de l'òrgan creat per les Corts de Cadis.

Quan Ferran VII retornà a Espanya va suprimir els dos departaments el 1814 que van ser restaurats durant el Trienni Liberal (1820-23) i suprimits de nou quan aquest va finalitzar. El 1823 va sorgir un únic Ministeri de l'Interior que va durar només uns mesos. Dins la Governació s'incloïen les competències sobre l'Administració local, propis i arbitris, hospicis, sanitat, obres públiques, agricultura, indústria i educació.

El 1830, rel rei Ferran VII va crear el Ministeri de Foment a través d'un decret que no va entrar en vigor fins al 1832. La denominació va ser escollida per evitar el noms d'Interior i Governació perquè recordaven l'ocupació francesa i als liberals de Cadis respectivament. El nou departament es va convertir en l'instrument principal de la reforma administrativa a Espanya durant el segle xix. Entre les seves competències hi havia les del govern interior, tots els assumptes vinculats a Gràcia i Justícia, polícia urbana i rústica, seguretat pública, presons, cases de correcció i presidis, a més d'altres relacionades amb l'agricultura, la indústria, el comerç, obres públiques, impremtes, premsa, arxius i museus.

Entre 1834 i 1835 es va recuperar la denominació de Ministeri de l'Interior. El 1835 es passa a denominar Ministeri de la Governació del Regne. El 1847 el departament es desprèn dels afers relacionats amb obres públiques, econòmics i culturals i va mentenir les atribucions vinculades amb l'ordre públic, l'organització municipal i provincial, sanitat, correus i telègrafs i va incorporar el Negociat d'Ultramar. A la segona meitat del segle xix i els primers anys del xx, successives reformes van anar modificant les atribucions del departament ministerial.

Durant la Segona República, el 1932, s'inclouen tots els organismes i serveis de la Guàrdia Civil entre les competències del Ministeri de la Governació. El 1933, els serveis de Sanitat i Beneficència van passar al Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió.

En plena Guerra civil, les reorganitzacions ministerials del Govern de la República no van afectar el Ministeri de la Governació. Per la seva banda, la Junta de Defensa Nacional va crear el 1936 els ministeris de l'Interior i d'Ordre Públic i el 1938 els va fusionar al Ministeri de la Governació. Més endavant, durant la dictadura franquista, diferents competències desapareixen del departament per ser assumides per nous ministeris. El 1959 es va crear la Prefectura Central de Trànsit.

El 1977, durant el mandat del president del Govern, Adolfo Suárez, es reestructura l'Administració General de l'Estat: es crea el Ministeri de l'Interior que assumeix la tasca del Ministeri de la Governació i moltes de les competències que fins al moment desenvolupava aquest són transferides a nous departaments com els de Sanitat i Seguretat Social i Transports i Comunicacions. Aquesta denominació s'ha mantingut fins avui, amb l'excepció dels anys 1994 i 1996 quan Felipe González el suprimeix per crear el Ministeri de Justícia i Interior i és recuperat de nou durant el mandat de José María Aznar.

Segons revelà el documental Las cloacas de Interior, existeix des de fa anys una estructura formada per: l'Oficina Siniestra (una oficina que elabora informes falsos contra els adversaris polítics i policies que s'envien als mitjans de comunicació espanyols), el comissari Villarejo i la Brigada política, una policia política que "consta d'una sèrie de comandaments policials de la confiança del ministre" Jorge Fernández Díaz.[4]

Funcions

Correspon al Ministeri de l'Interior:[5]

  • Proposar i executar la política del Govern d'Espanya en matèria de seguretat ciutadana, trànsit i seguretat viària,
  • Promoció de les condicions per l'exercici dels drets fonamentals
  • Exercici del comandament de les forces i cossos de seguretat de l'Estat

Les funcions del Ministeri de l'Interior són:[6]

Al Ministre de l'Interior, com a titular del departament, li correspon:

  • La iniciativa, planificació, direcció i inspecció de tots els serveis del ministeri.
  • El comandament superior de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
  • Les funcions assenyalades a l'article 12 de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat, així com les que li siguin atribuïdes per altres lleis o normes especials.

Estructura

El Ministeri de l'Interior s'estructura en els següents òrgans superiors i directius:[5][6]

Llista de ministres

#LegislaturaNomInici mandatFi mandatPartit polític
1Constituent Rodolfo Martín Villa4 de juliol de 19775 d'abril de 1979Unió de Centre Democràtic
2I Antonio Ibáñez Freire5 d'abril de 19792 de maig de 1982Militar
3 Juan José Rosón Pérez2 de maig de 19822 de desembre de 1982Unió de Centre Democràtic
4II José Barrionuevo Peña2 de desembre de 198225 de juliol de 1986Partit Socialista Obrer Espanyol
III2 de desembre de 198225 de juliol de 1986
5 José Luis Corcuera Cuesta11 de juliol de 19886 de desembre de 1989
IV6 de desembre de 198913 de juliol de 1993
V13 de juliol de 199324 de novembre de 1993
6 Antoni Asunción Hernández24 de novembre de 19935 de maig de 1994
7 Juan Alberto Belloch Julbe5 de maig de 19944 de maig de 1996
8VI Jaime Mayor Oreja4 de maig de 199627 d'abril de 2000Partit Popular
VII27 d'abril de 200027 de febrer de 2001
9 Mariano Rajoy Brey27 de febrer de 20019 de juliol de 2002
10 Ángel Acebes Paniagua9 de juliol de 200217 d'abril de 2004
11VIII José Antonio Alonso Suárez17 d'abril de 200411 d'abril de 2006Partit Socialista Obrer Espanyol
12 Alfredo Pérez Rubalcaba11 d'abril de 200614 d'abril de 2008
IX14 d'abril de 200811 de juliol de 2011
13 Antonio Camacho Vizcaíno11 de juliol de 201122 de desembre de 2011
14X Jorge Fernández Díaz22 de desembre de 201121 de desembre de 2015Partit Popular
XI22 de desembre de 20153 de novembre de 2016
15XII Juan Ignacio Zoido Álvarez4 de novembre de 20167 de juny de 2018
16 Fernando Grande-Marlaska Gómez7 de juny de 201821 de maig de 2019Partit Socialista Obrer Espanyol
XIII21 de maig de 20192 de desembre de 2019
XIV3 de desembre de 2019En el càrrec

Vegeu també

Enllaços externs

Referències


🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica