Mnemòsine (papallona)
La mnemòsine (Parnassius mnemosyne)[1] és una espècie de lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae, característica de les grans cadenes muntanyoses d'Europa i part d'Àsia.[2]
Parnassius mnemosyne  | |
|---|---|
 Adult a la Vall d'Incles (Andorra) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 174210 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Papilionidae |
| Tribu | Parnassiini |
| Gènere | Parnassius |
| Espècie | Parnassius mnemosyne (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Papilio mnemosyne |
Descripció
Imago
Té una envergadura alar entre 52 i 62 mm. És blanca amb dos punts negres discals a la cel·la de les ales anteriors, i dos més discals a les posteriors, tot i que un més marcat que l'altre. Té ales posteriors a la regió marginal i submarginal sense escames, translúcides. A causa de l'aïllament reproductiu, hi ha certa diversificació en el dibuix alar entre poblacions.
♂
♂ △.
♀
♀ △.
.jpg)
Eruga
Fa fins a 42 mm de longitud. De cos negre vellut, recoberta de petits pèls, i amb una línia de punts ataronjats per sobre dels espiracles. Com molts altres papiliònids, presenten un osmeteri entre el cap i el tòrax que desprèn una olor desagradable, un sistema per a dissuadir els depredadors.
Distribució
Similar al cas de P. apollo, amb la pujada de temperatures a Euràsia després de la darrera glaciació, es quedaren poblacions aïllades en latituds elevades o en serralades, zones on encara es conservava en part el clima a què estaven adaptades. Es troba principalment als Pirineus, centre i nord d'Europa, Balcans, Turquia, Transcaucàsia, Líban, Síria, l'Iraq, l'Iran, Afganistan, centre dels Urals, Sibèria i Tian Shan, i són per tant les poblacions als Pirineus les més occidentals. Tot i tenir una àrea de distribució àmplia, només es troba en nuclis de població molt concrets, cosa que la converteix en una espècie relativament rara.
Hàbitat
Variat, allà on es trobin les plantes nutrícies de l'eruga, abastint clarianes de bosc poc densos de coníferes o caducifolis, zones d'herba baixa, pendents rocosos, normalment llocs humits, però també en secs. La larva s'alimenta principalment de Corydalis solida, C. bulbosa i C. intermedia.[2] Al Pirineu, prefereix boscos clars i humits de coníferes.
Període de vol i hibernació
Una única generació per any.[2] Els imagos volen d'abril a agost, depenent de l'altitud i localitat. Hiberna com a eruga ja formada dins de l'ou, més rarament es desclou i passa l'estació com a eruga sota les roques.
Costums
La femella pon els ous sobre les plantes nutrícies pansides, així com sobre altres plantes mortes o roques.
Referències
- D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0798-4.
- Associació per la Defensa de la Natura, 1999. Papallones d'Andorra. Fundació Crèdit Andorrà. ISBN 99920-1-281-1.
- Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. Editorial Blume. ISBN 84-7031-555-2.
Enllaços externs
- Insectarium Virtual (castellà).
- Papallones de Catalunya[Enllaç no actiu] (català).
