Moment cristal·lí

En la física de l'estat sòlid, el moment cristal·lí o quasimomentum és un vector semblant al moment associat amb electrons en una xarxa cristal·lina.^[2] Es defineix pels vectors d'ona associats ${\displaystyle \mathbf {k} }$ d'aquesta estructura, segons ^[3]

${\displaystyle {\mathbf {p} }_{\text{crystal}}\equiv \hbar {\mathbf {k} }}$

(on ${\displaystyle \hbar }$ és la constant de Planck reduïda).^[4] Sovint, el moment del cristall es conserva com el moment mecànic, el que el fa útil per als físics i els científics de materials com a eina analítica.

La modulació de fase de l'estat de Bloch ${\displaystyle \psi _{n}({\mathbf {x} })=e^{i{\mathbf {k} {\mathbf {\cdot x} }}}u_{n{\mathbf {k} }}({\mathbf {x} })}$ és el mateix que el d'una partícula lliure amb moment ${\displaystyle \hbar k}$, és a dir ${\displaystyle k}$ dóna la periodicitat de l'estat, que no és la mateixa que la de la xarxa. Aquesta modulació contribueix a l'energia cinètica de la partícula (mentre que la modulació és totalment responsable de l'energia cinètica d'una partícula lliure).

A les regions on la banda és aproximadament parabòlica, el moment del cristall és igual al moment d'una partícula lliure amb moment ${\displaystyle \hbar k}$ si assignem a la partícula una massa efectiva que està relacionada amb la curvatura de la paràbola.^[5]