Monestir de Strahov

Monestir de Strahov, en txec Strahovský klášter, és una abadia de Premonstratencs de Praga, Txèquia, fundada l'any 1140 pel bisbe Jindřich Zdík, bisbe d'Olmütz; Jan, bisbe de Praga, i el príncep Ladislau II.

Monestir de Strahov
Nom en la llengua original	(cs) Strahovský klášter
Dades
Tipus	Monestir, convent i col·legiata
Arquitecte	Martino Lurago Anselmo
Construcció	1143 (Gregorià)
Dedicat a	Assumpció de Maria
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura barroca arquitectura del Renaixement arquitectura romànica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Hradčany (Txèquia) (oc)
Localització	Strahovské nádvoří (en) , 1
50° 05′ 09″ N, 14° 23′ 21″ E / 50.085963°N,14.389282°E / 50.085963; 14.389282
Format per	Basilica of the Assumption (en) Strahov Monastery Brewery (en) Former Wine Press of Strahov Monastery (en) Biblioteca Strahov Church of Saint Roch (en) Strahov Monastery Gardens (en)
Monument nacional de la república Txeca
Identificador	1000001591
Monument cultural de la República Txeca
Identificador	11720/1-904
Part de lloc de patrimoni a la República Txeca
Basilica of the Assumption
Part de lloc de patrimoni a la República Txeca
Church of Saint Roch
Part de lloc de patrimoni a la República Txeca
Former Wine Press of Strahov Monastery
Part de lloc de patrimoni a la República Txeca
Strahov Monastery Gardens
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Praga
Religió	catolicisme
Fundador	Vladislau II i Jindřich Zdík (en)
Propietat de	Královská kanonie premonstrátů na Strahově (en)
Gestor/operador	Královská kanonie premonstrátů na Strahově (en)
Visitants anuals	83.500 (2021)
Lloc web	strahovskyklaster.cz

Començà com una colònia de monjos procedents del Monestir de Steinfeld a l'actual municipi de Kall. Geró, canonge del capítol de la catedral de Colònia en fou el primer abat. En poc temps florí per la seva santedat i lletres, arribant a ocupar alguns dels seus membres la seu de Praga. Durant els segles XII, XIII i XIV els abats de Strahov desenvoluparen un paper important en els negocis d'Estat, com es pot veure en els documents públics i cartes de donació. El 19 d'octubre de 1259 fou destruïda per un incendi, però l'abat Joan I construí una nova i magnifica església. El 1420 novament fou destruïda pels hussites, els quals es trobaven ressentits per haver-los acusat el bisbe de Leitomischl, premonstratenc, al Concili de Constança. Posteriorment, va decaure fins al punt d'haver que els monjos el van abandonar.

Al segle xvii, Jan Lohelius, elevat a la seu de Praga, reuní monjos de diversos monestirs, i implantant novament la vida monàstica. Lobelius construí l'església i gran part del monestir, completant l'obra de l'abat Kaspar von Questenberg (1620-40). Strahov va sofrir molt durant el bombardeig de Praga de 1848, encara que després fou restaurat. Quant l'emperador Josep II suprimí 58 abadies, Strahov se'n pogué lliurar de semblant desventura mercès a l'ascendent de l'abat Wenceslau Mayer (m. 1800), a causa de l'interès que es prenia per les escoles i l'educació. L'abat Zikmund Starý (1879-1905) edifica la nova església i restaurà l'antiga.

L'església monàstica de l'Assumpció, construïda 1601-05 per l'abat Lohelius, està bellament decorada amb nombrosos frescos, obra del cèlebre artista de Praga, Georg Wilhelm Neuherz (m. 1743). La capella de Sant Norbert conserva les relíquies del sant en una urna de bronze, adornada bellament. La biblioteca monàstica conté més de 150 mil volums, dels que 1.200 són incunables. D'aquests uns 60 són únics. Entre els nombrosos manuscrits els més apreciats són el Evangelistarium del segle vi, escrita amb lletra uncial, molt ben conservades. La Cronica Gerlaci, Dodex Strohoviensis, des de 1220; el Pontificale, del bisbe Albrecht von Sternberg fet el 1376; el Missale, de l'abadia premonstratenca de Louky de 1480; el manuscrit miniaturitzat de la Bíblia del segle xiii, escrit per una monja del monestir de Doksany, i el Graduale dels malalts de 1610, que pesa 50 lliures.

Les galeries d'art contenen la pintura original de La festa del Roser, de Dürer, de 1506, amb l'autoretrat del pintor, a més d'altres quadres d'Antonio da Correggio, Anton van Dyck, Hans Holbein el Vell, Hans von Aachen, Reiner, Karel Škréta, Petr Brandl, etc.