Mosquits
S'anomena mosquit o moscard, i els més locals si bé normatius cuïc,[1] rantell,[1] rantella/randella[2], marfull[1] nombroses espècies de dípters del subordre dels nematòcers, especialment les que tenen les antenes llargues amb molts segments, les potes llargues i primes i el cos esvelt. Com la major part de denominacions populars el terme mosquit es força imprecís i no té cap valor taxonòmic.[3]
Nom comú sense valor taxonòmic | |
---|---|
Chironomus plumosus (família quironòmids), un mosquit que no pertany a la família dels culícids. | |
Organismes amb aquest nom | |
Nombroses espècies de dípters nematòcers |
Noms dialectals
Reben el nom de ranxola, rinxola, granxola, grinxola en empordanès i moixal(l) en septentrional.
Encaixen amb la definició de mosquits la majoria de les espècies de culícids, tipúlids, pticopteromorfs, blefaricèrids, flebotomins, cecidòmids, quironòmids, ceratopogònids, micetofílids i díxids.
Les femelles dels culícids, ceratopogònids i flebotomins xuclen sang (hematofàgia) d'altres animals, i actuen com a vectors de malalties infeccioses com ara la malària, la febre groga o la leishmaniosi, que causen la mort de milions de persones.[4][5][6] De fet, hi ha científics que creuen que els mosquits són els animals més perillosos del planeta Terra.[7]
Detecció de víctimes
Els científics estan estudiant els senyals que porten l'insecte cap a la víctima. Pensen que hi ha senyals de llarg abast, que apropen el mosquit a uns pocs decímetres de l'animal. Els senyals de curt abast fan que el mosquit aterri a la pell.[8] Els individus d'espècies hematòfagues detecten i ataquen les víctimes per la sensibilitat als gradients de temperatura,[9] de concentració de diòxid de carboni i de substàncies odoríferes que es volatilitzen de la pell.[10]
Famílies
Algunes de les famílies més destacades designades genèricament com mosquits són:
- Culícids: els veritables mosquits. Les femelles són hematòfagues (s'alimenten de la sang d'altres animals), i per això són freqüents vectors de malalties infeccioses. Els mascles no s'alimenten de sang. Excepcionalment, les femelles d'un gènere de culícids, Toxorhynchites, no ingereixen sang i les seves larves són depredadores d'altres larves de mosquits.
- Picòdids, especialment la subfamília Phlebotominae, semblants als culícids, però més petits, les femelles són hematòfagues i transmeten la leishmaniosi.
- Quironòmids: s'assemblen als anteriors, però no s'alimenten de sang.
- Tipúlids: coneguts com a mosques grua o mosquits gegants, poden arribar a fer 7,5 cm d'envergadura; també són inofensius.
- Diverses famílies de l'infraordre Bibionomorpha.
- Aedes albopictus, el mosquit tigre, de la família Culicidae.
- Culicoides sonorensis, un «mosquit» de la família Ceratopogonidae.
- Chironomus plumosus, un «mosquit» de la família Chironomidae.
- Mycetophila fungorum, un «mosquit» de la família Mycetophilidae.