Nicèfor Melissè
Nicèfor Melissè (grec medieval: Νικηφόρος Μελισσηνός, Nikiforos Melissinós; nascut cap al 1045 i mort el 17 de novembre del 1104) fou un general i aristòcrata romà d'Orient. De llinatge il·lustre, fou governador i general als Balcans i Anatòlia a la dècada del 1060. En el període convuls que seguí la batalla de Mantziciert (1071), durant el qual diversos generals intentaren usurpar el tron, Melissè es mantingué fidel a Miquel VII Ducas i fou exiliat pel seu successor, Nicèfor III Botaniates.[1][2] El 1080-1081, amb ajuda dels turcs, prengué el control dels territoris romans que encara quedaven a Anatòlia i es proclamà emperador tot rebel·lant-se contra Nicèfor III. Tanmateix, el seu cunyat, Aleix Comnè, també es revoltà poc després i aconseguí prendre Constantinoble, de manera que, després d'una breu rivalitat, Nicèfor se sotmeté al nou emperador a canvi de la dignitat de cèsar i el càrrec de governador de Tessalònica.[3] A partir d'aquell moment es mantingué lleial a Aleix i participà en la majoria de les campanyes del període 1081-1095 als Balcans al costat de l'emperador. Morí el 17 de novembre del 1104.[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1045  |
| Mort | 17 novembre 1104 (58/59 anys) Tessalònica (Imperi Romà d'Orient) |
| Activitat | |
| Ocupació | soldat |
| Família | |
| Família | Melissens |
| Cònjuge | Eudòxia Comnena |
Referències
Bibliografia
- Nikolia, D. «Nikephoros Melissenos» (en anglès). Encyclopaedia of the Hellenic World, Asia Minor. Fundació del Món Hel·lènic, 2003. [Consulta: 11 juny 2023].
- Treadgold, W. T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford University Press, 1997. ISBN 0-804-72630-2.
- Varzós, K. «Η Γενεαλογία των Κομνηνών (A)» (PDF) (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984. Arxivat de l'original el 2019-04-01. [Consulta: 18 gener 2020].