Nico Terol

Terol començà a competir l'any 1999 en minimotos, a la Fórmula Airtel. L'any següent, va competir amb el Team Xavi racing al campionat del País Valencià, quedant-hi subcampió. El 2001 va disputar la Copa Bancaixa 70cc estatal, quedant-hi quart. Debutà també en el Campionat estatal de 50cc. El 2002 va disputar la Copa Aprilia Bancaixa 125cc, també estatal, i hi quedà subcampió, després d'un disputat final de temporada: a la darrera cursa, se li trencà el motor i perdé així les opcions de guanyar el campionat.

El 2003 debutà al Campionat d'Espanya (CEV) de 125cc, amb el patrocini del Circuit Ricardo Tormo i el suport de Sergio Gadea, essent setzè a la classificació final. Pel que fa a la fórmula Bancaixa, hi acabà cinquè.

El 2004 ingressà a l'equip de Jorge Martínez "Aspar" per a disputar el CEV, quedant quart classificat (segon a la fórmula Bancaixa). Aquell mateix any, al Gran Premi de la Comunitat Valenciana, pogué disputar la seva primera cursa del Mundial, en substituir el lesionat Mike di Meglio. Es classificà en la posició 22.

El 2005 debutà al Mundial de 125cc amb l'equip Derbi Caja Madrid, acabant-hi el trenta-sisè. Fou una temporada difícil, ja que va patir una lesió entrenant a causa de la qual li hagueren d'extirpar la melsa, minvant això la seva progressió en el final del campionat.

Carrera esportiva
Nacionalitat	País Valencià
Temporades	2004 - 2019
Marques	Aprilia, Derbi, Suter
Equips	Valser Seedorf Racing, Jack & Jones WRB, Bankia Aspar Team 125cc
Palmarès en velocitat
C. Món 125cc	1 (2011)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts. 129 13 35 8 7 1062,5

El 2006 formà part de l'equip Derbi Racing i assolí un millor rendiment: aconseguí 53 punts i acabà en 14a posició. La temporada 2007 passà a l'equip Valser Seedorf Racing com a company del txec Lukáš Pešek, un altre cop amb Derbi, però no aconseguí els resultats de la temporada anterior: finalitzà en 22a posició.

De cara al 2008 decidí canviar de marca i pilotà una Aprilia dins l'equip Jack & Jones WRB, tenint-hi per company l'italià Simone Corsi. Aquella temporada aconseguí el seu primer podi -en acabar segon al Gran Premi d'Espanya, al Circuit de Jerez- i la seva primera victòria, al Gran Premi d'Indianapolis (que guanyà en declarar-se acabada la cursa per la pluja mentre ell n'era líder).

La temporada 2009 va seguir amb l'equip Jack & Jones, aquesta vegada amb una Aprilia RSA 125. La temporada començà amb problemes de pressupost, circumstància que minvà els seus resultats a les primeres curses. Tot i així, aconseguí sobreposar-se i acabar en tercera posició final, amb una victòria al circuit de Brno i tres segons llocs. La temporada 2010 fou la de la seva eclosió definitiva, acabant el campionat en segona posició final, a només 14 punts del campió Marc Márquez, després d'haver guanyat tres Grans Premis, fent de passada vuit segons llocs i tres de tercers. Aquest resultat es veié encara millorat durant la següent temporada, la de 2011, en què es proclamà Campió del Món de 125cc després d'haver guanyat vuit Grans Premis.

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)