Nina Power

filòsofa britànica

Nina Power (West Country, Regne Unit) és una filòsofa i feminista britànica. Actualment imparteix classes de filosofia a la Universitat de Roehampton.[1] S'inscriu en la continuïtat de la desconstrucció, dels estudis de gènere i l'anomenada French Theory. La seva especialitat és en l'obra d'Alain Badiou.

Infotaula de personaNina Power
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
West Country Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Middlesex Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsofa, sociòloga, activista pels drets de les dones, traductora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity of Roehampton (en) Tradueix (2006–)
University of Roehampton (en) Tradueix
The Guardian
University of Roehampton (en) Tradueix (–2019) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm4405886 Modifica el valor a Wikidata

Power va rebre el doctorat en Filosofia per la Universitat de Middlesex.[2] Actualment ocupa el càrrec de Senior Lecturer in Philosophy a la Universitat de Roehampton.[1] Així mateix, publica articles sobre filosofia europea, art, política i pedagogia. Escriu regularment per al diari d'esquerres britànic The Guardian.[3] La seva especialitat és el pensament del filòsof francès Alain Badiou, i ha estat coeditora de les traduccions en llengua anglesa On Beckett i Political Writing.[4] La seva filosofia s'orienta entorn del marxisme i l'atomisme, però també entorn autors com Feuerbach o Sartre. Apareix al documental alemany Marx Reloaded (2011) juntament amb altres filòsofs actuals com ara Slavoj Žižek, Peter Sloterdijk o Toni Negri a propòsit de l'actualitat de la filosofia marxista.[5] El 2009 va publicar un manifest feminista sota el títol de La dona unidimensional (One Dimensional Woman) a l'editorial Zero Books.[6] El títol fa referència al llibre del filòsof alemany Herbert Marcuse anomenat L'home unidimensional (One Dimensional Man), publicat el 1964 als Estats Units.[7] Nina Power critica el feminisme institucional integrat pel capitalisme liberal en tant que és la producció del femení com a imatge reïficada i mercantilitzada per a vendre.

Alguns dels filòsofs considerats propers a la seva tendència filosòfica i política són Luce Irigaray, Valerie Solanas, Avital Ronell, Judith Butler o els redactors de la revista Tiqqun.

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio