Obi

riu de Rússia, el segon més llarg de l'Àsia
(S'ha redirigit des de: Ob)
Aquest article tracta sobre un riu. Si cerqueu altres significats, vegeu «Obi (desambiguació)».

L'Obi (del rus Обь), també anomenat Ob, és un dels rius més grans de la Sibèria occidental i el quart més llarg de Rússia. La seva conca ocupa uns tres milions de km² i s'estén, a banda de Rússia, per Kazakhstan, Xina i Mongòlia. És el més occidentals dels tres grans cursos d'aigua de Sibèria. Com el Ienissei i el Lena, l'Obi, que neix al massís de l'Altai i desemboca en un golf al mar de Kara, discorre en direcció sud-nord i drena una gran regió caracteritzada per les seves baixes altures.

Infotaula de geografia físicaObi
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaKhàntia-Mànsia (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMuntanyes de l'Altai
Final
LocalitzacióOceà Àrtic
Desembocaduramar de Kara Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 25′ 56″ N, 84° 59′ 07″ E / 52.4322°N,84.9853°E / 52.4322; 84.9853
66° 22′ 49″ N, 71° 46′ 43″ E / 66.3802°N,71.7787°E / 66.3802; 71.7787
Afluent
227
Conca hidrogràficaconca de l'Obi Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida3.650 (longitud) km
TravessaRússia, Kazakhstan, Xina, Mongòlia
Superfície de conca hidrogràfica2.990.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal12.492 m³/s Modifica el valor a Wikidata

Junt amb el seu llarg afluent, l'Irtix, constitueix una de les més llargues artèries fluvials del món, amb un curs de més de 5.400 km. L'Obi i els seus principals tributaris ofereixen possibilitats de navegació estacional, representant una via de comunicació molt important per un espai amb un fort potencial de desenvolupament, i també un eix de poblament dominat per alguns grans centres industrials com Novossibirsk, Iekaterinburg i Omsk. Durant les darreres dècades la seva conca s'ha convertit en el principal lloc d'extracció d'hidrocarburs de la Federació Russa.

Noms

El riu Obi és conegut pels khantis amb els noms d'As, Iag, Kolta i Iema; per als nenets es tracta del Kolta o del Kuai, i pels tàtars de Sibèria l'anomenen Umar o Omass.

Geografia

Cabal mensual de l'Obi a Barnaül.

L'Obi es forma a uns 26 km al sud-oest de Biïsk, al krai de l'Altai, per la confluència del Bia i el Katun. Ambdós rius neixen a les muntanyes de l'Altai: el Bia al llac Telètskoie i el Katun, d'uns 700 km de llargada, a la glacera del Belukha.

El riu es divideix en més d'una branca, especialment després d'unir-se al seu gran afluent, l'Irtix a uns 69° E. Amb origen a la Xina, l'Irtix és en realitat més llarg que l'Obi, ja que fa 4.248 km. Si comptem doncs, des de les fonts de l'Irtix fins a la desembocadura de l'Obi a l'Àrtic, el conjunt fluvial Obi-Irtix és el més llarg de Rússia, amb 5.410 quilòmetres. Altres afluents importants són: per l'est, el Tom, Txulim, Ket, Tim i Vakh, i per l'oest i sud el Vasiugan, l'Irtix (amb els seus tributaris Tobol i Ixim), i el Sosva.

L'Obi zigzagueja cap a l'oest i al nord fins que arriba als 55° N, latitud a partir de la qual vira cap al nord-oest i després al nord un altre cop, acabant en direcció est fins al golf de l'Obi, un llarg entrant de 965 km del mar de Kara, que separa les penínsules de Iamal i de Guida.

La conca de l'Obi recorre principalment zones d'estepes, taigàs, aiguamolls i tundra. Les planes d'inundació de l'Obi es caracteritzen per nombrosos afluents i llacs. L'Obi queda gelat des del sud de Barnaul des de principis de novembre fins a finals d'abril, i al nord de Salekhard, a 160 km de la seva desembocadura, a partir de finals d'octubre fins a principis de juny. El riu Obi creua diverses zones climàtiques. La vall de l'Obi superior, al sud, veu el conreu de la vinya, melons i síndries, mentre que la part baixa de l'Obi és de tundra àrtica.


Curs del riu

Conca del riu Ob

L'Obi és un dels rius més llargs del continent asiàtic i del món, però les dades estadístiques sobre la seva longitud total poden variar molt segons la font considerada. El curs principal de l'Ob, mesurat aigües avall de Biïsk als contraforts de les muntanyes d'Altai a la confluència dels rius Katun i Bia fins a la capçalera del seu estuari aigües avall de Salekhard, arriba als 3.650 km als quals cal afegir els 800 km de el seu estuari, o 4.450 km. Si, en canvi, la font del seu principal afluent, l'Irtix, es considera el punt de partida d'una artèria fluvial Obi-Irtix, la longitud total arriba als 5.410 km (6.210 km amb l'estuari).[1]

L'Obi superior

La part alta del curs principal del riu s'estén des de la confluència del Katun i el Bia fins a la reunió de l'Obi i el seu afluent, el Tom, a uns cinquanta quilòmetres al nord-oest de Tomsk.

La reunió de dos rius originats a les muntanyes d'Altai, el Katun (amb aigua de la neu que es fon dels alts cims), a l'oest, i el Bia (descendent del llac Teletskoye), a l'est, donen lloc a l'Obi., aigües avall de Biysk. Aquests dos rius, amb una longitud de 688 km respectivament, de cabal constant, porten 626 mPlantilla:Exp/s al riu naixent. L'Obadopta, en la primera part del seu curs, una direcció oest, i rep, a la riba esquerra, molts afluents de curta longitud (en comparació amb les aigües avall) entre ells el Peschanaya, l'Anuy i el Charysh. El riu encara té un pendent mitjà relativament pronunciat de 2,5 ‰, però el seu llit ja està ple de bancs de sorra i illes. Després de la seva reunió amb el riu Charysh,[2] gira cap al nord, agafant la direcció de Barnaül, la vall i el llit menor s'eixampla, l'Obpren definitivament el seu aspecte de curs d'aigua plana, després d'haver rebut l'aportació de l'Alei, un afluent del marge esquerre. A Barnaül, l'Obi reprèn una orientació occidental, la seva vall s'eixampla encara més, mesura entre 5 i 10 quilòmetres d'ample amb un marge esquerre més pronunciat que el dret. ; el seu llit es fa més complex (molts braços, presència de llacs) mentre augmenta la seva profunditat mitjana. El riu torna a canviar de direcció a Kamen-na-Obí, reprenent un curs orientat al nord-est, la vall s'estreny 3 km d'amplada abans que el rierol entri a l'enorme embassament de Novossibirsk. Des d'aquesta darrera població, encara fluint cap a l'Àrtic, l'Obi s'endinsa en una regió forestal dominada pels bedolls i els trèmols, la seva velocitat de flux disminueix, la seva vall fa prop 20 km d'amplada de mitjana. El seu curs superior acaba quan el riu es troba amb el seu poderós afluent de la riba dreta, el Riu Tom, prop de la ciutat de Tomsk.[1]

L'Obi mitjà

Aquesta part del riu s'estén des de la confluència amb el Tom fins a la del principal afluent, l'Irtix, durant la qual l'Obi flueix en direcció nord-oest, després francament oest.

Més enllà de l'aportació del Tom, el curs d'aigua siberià canvia d'orientació nord-est a una orientació nord-oest i rep tota una sèrie d'afluents. Al marge esquerre, els afluents apareixen de curta longitud (Chaya, Parabel), amb l'excepció del Vassiugan, a causa de la presència meridional de la zona de drenatge d'Irtix. Al marge dret, al contrari, els rius tenen la possibilitat de desenvolupar conques hidrogràfiques més importants, l'Obi rep successivament les aportacions del Txulim, el Ket, el Tim, el Vakh i l'Agan; el primer d'ells desenvolupa un curs de 1.800 km i porta prop de 800 m3/s al riu. Des de la seva reunió amb l'Agan, el riu adopta una direcció oest, rep molts afluents de longitud mitjana: al marge dret, el Tromegan, el Liamine i el Nazym, al marge esquerre, el Gran Iougan i el Gran Salym abans de confluir amb el seu afluent principal, l'Irtix prop de Khanti-Mansisk. Aquest últim, nascut a les muntanyes de Mongòlia, té una longitud molt superior a l'Obi amb els seus 4.248 km, però a causa de la poca pluviositat que cau a la seva conca hidrogràfica, es caracteritza per un cabal baix (menys de 3.000 m3/s).

Des de la seva trobada amb Vassiougan, l'Obi entra en el domini de la immensa taigà siberiana. El seu pendent es torna molt reduït i la seva vall s'eixampla de nou fins a arribar als 30 a 50 quilòmetres mentre que el llit principal del riu, que fa un quilòmetre d'amplada durant les baixes, pot arribar als tres quilòmetres durant el període de les aigües. La profunditat del llit gairebé no cau per sota dels 4 a 8 m durant l'aigua baixa. Durant les inundacions, l'Obi surt del seu llit menor i inunda la vall durant diverses desenes de quilòmetres durant dos o tres mesos.

L'Obi inferior

Imatge de satèl·lit del delta de l'Obi.

Aquesta darrera part del recorregut comença després de la confluència amb l'Irtux, l'Obi deixa la seva direcció oest per orientar-se nord-nord-est fins a Peregrebnoye abans d'adoptar, després d'aquesta població, una orientació francament nord. El riu travessa durant el seu curs el límit nord de la taigà abans de penetrar enmig de la tundra al nivell del seu delta. En una vall de 30 quilòmetres d'amplada, dominada per altures d'altitud mediocre a la riba dreta, el riu flueix lentament dividint-se, poc abans de Peregrebnoye, en dos braços: el gran (Boltxaia Obi a la dreta, el petit (Malaia) Obi a l'esquerra. Cadascun dels seus braços rep afluents, el Kounovat i el Kazym pel primer nom, el Synia i el Sosva du Nord per al segon. Abans d'arribar a Xurixkari, el riu troba un sol llit 19 km d'ample i 40 m de profunditat. Després de la confluència, més enllà de Salekhard, amb el Poluy, l'Obi es divideix de nou en dos braços, el Khamanelsk Obi (esquerra) i el Nadym Obi (dreta) per formar un delta.

Aquest delta s'obre al golf de l'Obi (en rus Obskaya Gouba), també anomenat estuari,[a] de 800 kilomètres de llarg i 30 km d'amplada, que té la seva pròpia zona de captació, amb una superfície de 105.000 km², abans de trobar-se amb el mar de Kara. A la costa oriental, s'obre un diverticle, l'estuari del Taz, desembocadura del riu homònim, que drena el districte autònom Yamalo-Nenets i té una àrea de captació de 150.000 km² per una longitud superior 1.400 km.[3] El golf (o estuari) de l'Ob, poc profund (de 10 a 12 m), talla les penínsules de Yamal i Gyda; la costa oriental és molt escarpada mentre que l'occidental és baixa i pantanosa.[4]

Ús humà

L'Obi a Barnaül

Les aigües de l'Obi s'utilitzen sobretot per al reg, aigua potable, obtenció d'energia hidroelèctrica, i la pesca, ja que el riu acull més de 50 espècies de peixos.

Les aigües navegables de la de la seva conca hidrogràfica s'acosten als 15.000 km. La seva importància en el transport fluvial fou particularment important abans de la finalització del ferrocarril Transsiberià, ja que, tot i que la direcció principal del riu i els seus afluents és de sud a nord, l'amplada de la conca també permetia un transport en direcció est-oest. Fins a principis del segle xx el principal port fluvial de l'oest era Tiumén, situat al riu Turà, un afluent del riu Tobol, gràcies als quals queda connectat amb el ferrocarril Iekaterinburg-Perm el 1885, cosa que permet tenir un enllaç ferroviari amb els rius Kama i Volga, al cor de Rússia. Tiumén passà a ser una important estació terminal durant alguns anys, fins que el ferrocarril es va estendre més cap a l'est. A l'est dels confins de la conca de l'Obi, Tomsk al riu Tom era un centre important.

A Tiumén arribà el primer vaixell de vapor el 1836, i pel curs mitjà de l'Obi hi naveguen vaixells de vapor des de 1845. El començament de la navegació a vapor per l'Obi no va ser fàcil, i no va ser fins al 1857 quan el vaixell de vapor es començà a desenvolupar de manera seriosa per la conca de l'Obi. La navegació a vapor va començar al Ienissei el 1863 i al Lena i l'Amur durant la dècada de 1870. En un intent d'ampliar el sistema navegable de l'Obi a finals del segle xix, utilitzant el riu Ket, es va construir un sistema de canals de 900 km per connectar l'Obi amb el Ienissei, però aviat va ser abandonat per manca de competitivitat amb el ferrocarril.

El Transsiberià, un cop completat, proporcionà un transport més directe i durant tot l'any en la direcció est-oest. Però el sistema del riu Obi seguia sent important per connectar les grans extensions de les províncies de Tiumén i Tomsk amb les principals ciutats de la ruta del Transsiberià, com Novossibirsk i Omsk. Durant la segona meitat del segle xx la construcció d'enllaços ferroviaris a Labytnangi, Tobolsk, i les ciutats productores de petroli i gas de Surgut i Nizhnevartovsk proporcionen més estacions, però no disminueix la importància dels cursos d'aigua per arribar a llocs on no pot fer-ho el ferrocarril.

El 1965 es va construir una presa prop de Novossibirsk, que va crear el llac artificial més gran de Sibèria, conegut com l'embassament de Novossibirsk o mar de l'Obi.

Durant les dècades de 1960 a 1980 enginyers i administradors soviètics desenvolupen un gegantí projecte per desviar part de les aigües de l'Irtix i l'Obi cap al Kazakhstan i les repúbliques de l'Àsia central soviètica, per reomplir el mar d'Aral. El projecte mai va arribar a dissenyar-se i la idea fou abandonada el 1986 degut a consideracions econòmiques i ambientals.[5][6]

Pol·lució

El 29 de setembre de 1957 la central nuclear de Maiak va alliberar grans quantitats d’aigua contaminada radioactivament a diversos llacs propers a la central. Aquests llacs desguassen al riu Tetxa, les aigües del qual finalment flueixen cap a l'Obi prop del final del seu camí.[7]

Afluents

El riu Obi té moltíssims afluents, i els més importants són els que recull la Taula següent (la taula no està completa).

Entre 150 km i 200 km de longitud hi ha afluents importants com el riu Yung Na, el riu Terkahes, el riu Liong Blau i el riu Kayson.

El riu Obi i els seus afluents (de més de 200 km y primaris destacats)
 
Ramalkm[8]
(boca)
Nombre riuNombre (ruso)DesembocaduraLongitud (km)Conca (km²)Cabal (m³/s)Subjecte(s) federal(s) rusAltres païsosTram
I3.647Riu KatunКатуньObi68860.900626 Rússia
Rússia
Curs Superior
Riu ChuyaЧуяKatun32011.20042 Rússia
Riu ArgutАргутKatun2309.55095 Rússia
D3.647Riu Biya[9]БияObi30137.000477 Rússia
Rússia
Riu ChulyshmanЧулышманBiya24116.800160 Rússia
Riu BashkausБашкаусChulyshman2197.70027 Rússia
I3.634Riu PestchanaïaПесчанаяObi4005.40031,5 Rússia
Rússia
I3.626Riu AnouïАнуйObi3276.93036,1 Rússia
Rússia
I3.550Riu CharysЧарышObi54722.200192 Rússia
Rússia
I3.490Riu AléiАлейObi82821.10033,8 Rússia Kazakhstan
D3.333Riu ChumishЧумышObi64423.900145 Rússia
Rússia
DRiu BerdБердьObi3638.65045,8 Rússia
3.271Riu IniaИняObi66317.60047 Rússia
Rússia
D2.677Riu TomТомьObi82762.0001.100 Rússia
Rússia
Rússia
Curs mitjà o Alt Obi
Riu KondomaКондомаTom3928.270123 Rússia}
Riu Mras-SouМрас-СуTom3388.840155 Rússia
I2.605Riu SegarkaШегаркаObi38212.00012,6 Rússia
Rússia
D2.542Riu CulymЧулымObi1.799134.000785 Rússia
Rússia
Riu SerejСережCulym2004.75010 Rússia
Riu KijaКияCulym54832.200240 Rússia
Rússia
Riu TchetЧетьKija43214.30066 Rússia
Rússia
Riu ChitchkayulЧичкаюлCulym4506.15033,5 Rússia
Riu KemtchugКемчугCulym44110.30060 Rússia
Riu UlujulУлуюлCulym4118.45043,9 Rússia
Riu JajaЯяCulym38011.70088,5 Rússia
Rússia
I2.403Riu Chaja[10]ЧаяObi13427.20070 Rússia
Riu IksaИксаChaja4306.13018 Rússia
Rússia
Riu ParbigПарбигChaja3209.18029 Rússia
Riu BaktcharБакчарChaja3487.31017,7 Rússia
I2.189Riu Parabel[11]ПарабельObi30825.50090 Rússia
Riu KengaКенгаParabel4988.57027 Rússia
Riu TchouzikЧу́зикParabel3829.00026,8 Rússia
D2.246Riu KetКетьObi1.62194.200560 Rússia
Rússia
Riu PayduginaПайдугинаKet4588.97070 Rússia
Riu LisitsaЛисицаKet4147.980 Rússia
Riu YeltyrevaKet3325.240 Rússia
Riu YelovayaЕловаяKet3316.230 Rússia
Riu OrlovkaОрловкаKet3279.01065 Rússia
Riu MendelМендельKet3663.800 Rússia
I2.169Riu VasyuganВасюганObi1.08261.800345 Rússia
Rússia
Riu NiourolkaVasyugan3398.11060 Rússia
Riu ChizhapkaЧижапкаVasyugan51113.80085,5 Rússia
Riu MakhnoМахняVasyugan2112.110 Rússia
Riu KelvatКельватVasyugan1991.690 Rússia
Riu YagylyahЯгылъяхVasyugan3684.680 Rússia
Riu ChertalaКельватVasyugan3116.060 Rússia
D2.077Riu TymТымObi95032.300250 Rússia
Rússia
Riu SangilkaСангилькаTym3354.490 Rússia
Rússia
Rússia
Riu LymbelkaЛымбелькаTym2402.150 Rússia
Rússia
Rússia
D1.730Riu VakhВахObi96476.700504 Rússia
Riu KolikieganКоликъеганVakh45712.20065,1 Rússia
Riu SabuniСабунVakh32815.700 Rússia
DRiu TroméganТромъеганObi58155.600425 Rússia
Riu AganАганObi54432.200260 Rússia
IRiu Bolshoi JuganБольшой Юга́нObi1.06334.700173 Rússia
Riu Malyj YugánМалый ЮганBolshoi Jugan52110.20060 Rússia
DRiu PimПимObi39012.70068 Rússia
IRiu Bolshoi SalymБольшой СалымObi58318.10069,5 Rússia
Rússia
Riu TucánТуканBolshoi Salym2152.51060 Rússia
D1.369Riu LyaminЛяминObi42014.000100,2 Rússia
D1.172Riu NazymНазымObi42211.70086,9 Rússia
I1.162Riu Irtysh[12]ИртышObi4.2481.673.4702.150 Rússia
Rússia
Rússia
Curs Inferior
Riu KondaIrtych1.09772.800230 Rússia
Riu MulymyaМулымьяKonda6087.81022,5 Rússia
Riu Bolshoy TapБольшой ТапKonda5046.700 Rússia
Riu KumaКумаKonda5307.75022,9 Rússia
Riu YukondaKonda3246.870 Rússia
Riu DemiankaIrtych1.16034.800 Rússia
Rússia
Riu KeumDemianka3543.630 Rússia
Riu UrnaDemianka336 Rússia
Rússia
Riu ImgytDemianka3045.980 Rússia
Riu NoskaНоскаIrtych3748.50016,5 Rússia
Riu TurtasТуртасIrtych24112.10039,9 Rússia
Rússia
Riu TobolIrtych1.591426.000805 Rússia
Rússia
Riu Tavda[13]ТавдаTobol71988.100440 Rússia
Rússia
Riu PelymПелымTavda70715.200100 Rússia
Riu LozvaЛозьваTavda63717.80070 Rússia
Riu SosvaСосьваTavda63524.700113 Rússia
Riu LialiaЛяляSosva3207.500 Rússia
Riu LobvaЛобваLialia2603.98020,1 Rússia
Riu TuraТура́Tobol1.03080.400 Rússia
Rússia
Riu PychnaПышмаTura60319.70034 Rússia
Rússia
Riu Nitsa[14]НицаTura26222.600 Rússia
Riu NeivaНейваNitsa2945.60019 Rússia
Riu RejРежNitsa2194.40011,9 Rússia
Riu TagilТагилTura41410.100 Rússia
Riu SaldaСалдаTura1823.67013,4 Rússia
Riu IsetИсетьTobol60658.90065,4 Rússia
Rússia
Rússia
Riu MiassМиассIset65821.80017 Rússia
Rússia
Rússia
Riu TetchaТечаIset240715.0006,63 Rússia
Rússia
Rússia
Riu UyУйTobol46234.40013,6 Rússia
Rússia
Rússia
Riu UvelkaУвелькаUy2604.7004,3 Rússia
Riu ToguzakТогузакUy2007.9702,9 Rússia Kazakhstan
Riu UbaganУбаганTobol37650.700 Rússia Kazakhstan
Riu AïatАятьTobol22511.0004,88 Rússia Kazakhstan
Riu VagaiIrtych55523.20035 Rússia
Riu IshimIrtych2.450177.00056,3 Rússia
Rússia
Kazakhstan
Riu KolutonIchim200 Kazakhstan
Riu TerisakkanIchim350 Kazakhstan
Riu Akan-BurlukIchim240 Kazakhstan
Riu Iman-BurlukIchim230 Kazakhstan
Riu Bolchaya TavaБольшая ТаваIchim1802.7406,23 Rússia
Rússia
Riu TuyТуйIrtych5078.49031,3 Rússia
Riu Shish (o Chich)ШишIrtych3785.27015,2 Rússia
Riu Osha (Ocha)ОшаIrtych53021.3004,95 Rússia
Riu UyУйIrtych38726.70024 Rússia
Rússia
Riu TaraIrtych80618.30040,8 Rússia
Rússia
Riu OmIrtych1.09152.40050 Rússia
Rússia
Riu TartasOm56616.20021,2 Rússia
Riu ItchaИчаOm2403.3004,81 Rússia
Riu ChaganШаганIrtych29525.4001,02 Kazakhstan
Riu ČarЧарIrtych25014.0004,82 Kazakhstan
Riu UbaУбаIrtych2789.850178 Kazakhstan
Riu BuchtarmaIrtych33612.660214 Kazakhstan
D648Riu KazymКазымObi65935.600267 Rússia
Riu AmnyaАмняKazym3747.210 Rússia
IRiu Severnaja SosvaСеверная СосьваObi75498.300860 Rússia
Riu Malaya SosvaМалая СосьваSevernaja Sosva48410.40036,7 Rússia
Riu Liapin-Hulga[15]ЛяпинSevernaja Sosva40427.300345 Rússia
Riu HulgaХулгаLiapin253 Rússia
IRiu ShchuchyaЩучьяObi56512.300109 Rússia
D291Riu Poluy[16]ПолуйObi36921.000170 Rússia
Riu Glubokij PolujГлубокий ПолуйPoluy266 Rússia
Riu Suchoj PoluyСухой ПолуйPoluy2125.10045 Rússia

Afluents en el Registre Estatal d'Aigües de Rússia

En el Registre Estatal d'Aigües de Rússia, es recullen els següents afluents (els quilòmetres són la distància a la desembocadura):[8]

* 155 km: riu HADYTA-YAHA
  • 291 km: riu POLUI
  • 322 km: riu SOB
  • 351 km: riu M. OB
  • 648 km: riu KAZYM
  • 1091 km: riu VOCH-YAGA
  • 1094 km: riu OKHLYM
  • 1172 km: riu NAZYM
  • 1366 km: riu (sense nom)
  • 1369 km: riu Lyamin
  • 1451 km: riu KALININA
  • 1481 km: riu NEGRO
  • 1585 km: riu Verkh. Lobanovsky Egan
  • 1600 km: riu VATINSKY-EGAN
  • 1627 km: riu (sense nom)
  • 1707 km: riu Bol. Ryazanka
  • 1720 km: riu B. EGAN
  • 1730 km: riu VAC
  • 1753 km: riu STARITSA PROTOTA
  • 1790 km: PASOL
  • 1808 km: riu LAR-YEHAN
  • 1926 km: Nazota
  • 1949 km: riu (sense nom)
  • 1978 km: riu Akkishny Istok
  • 2027 km: riu (sense nom)
  • 2053 km: riu Logalka
  • 2077 km: riu Tym
  • 2169 km: riu VASYUGAN
  • 2189 km: riu PARABEL
  • 2226 km: riu Pyzhina (Kailka)
  • 2246 km: riu Ket
  • 2327 km: riu Golubets
  • 2352 km: riu SHUDELKA
  • 2403 km: riu Chaya
  • 2408 km: riu Sara
  • 2416 km: riu Yesenga
  • 2425 km: rierol MATIYANGA
  • 2467 km: riu Istok Karya Bolshaya
  • 2473 km: riu Sondrovka
  • 2476 km: riu Kaldzha
  • 2484 km: riu Korta (Bol. Korta)
  • 2490 km: riu Kuzur
  • 2520 km: riu Tatosh
  • 2521 km: riu Krivaya Luka
  • 2542 km: riu CHULYM
  • 2543 km: riu (sense nom)
  • 2547 km: riu Verkh. Anma (Bol. Sorovskaya)
  • 2582 km: riu Taptan
  • 2589 km: riu BROVKA
  • 2605 km: riu SHEGARKA
  • 2625 km: riu Rybnaya
  • 2628 km: riu Andreva
  • 2654 km: riu Zabornaya
  • 2677 km: riu TOM
  • 2719 km: riu Yuzherka (Mundrova)
  • 2733 km: riu Uskovka
  • 2738 km: riu Chichag (Chigan)
  • 2745 km: riu Kireeva
  • 2751 km: riu Tagan
  • 2758 km: riu (sense nom)
  • 2762 km: riu (sense nom)
  • 2775 km: riu Urtamka
  • 2795 km: riu Siman
  • 2815 km: riu Iksa
  • 2817 km: riu Krasnaya
  • 2821 km: riu Tula
  • 2830 km: riu Oyash
  • 2840 km: riu Uen
  • 2854 km: riu Umreva
  • 2882 km: riu Poross
  • 2898 km: riu Uen
  • 2912 km: riu Chauss
  • 2924 km: riu Bachat
  • 2935 km: riu Staritsa, hall. Staritsa
  • 2956 km: riu Yeltsovka* 2
  • 2957 km: riu Yeltsovka
  • 2961 km: riu Kamenka
  • 2964 km: riu Tula
  • 2965 km: riu Inya
  • 2980 km: riu Yeltsovka
  • 3169 km: riu Kamenskaya Sueva
  • 3175 km: riu Allakskaya Suva
  • 3178 km: riu Allak
  • 3204 km: riu Suryanka
  • 3217 km: riu Chirukha
  • 3220 km: riu Kamenka
  • 3231 km: riu Suzun (Bajo Suzun)
  • 3245 km: riu Verkh. Suzun (Verkh. Suzunka, Suzunka)
  • 3246 km: riu Slezianka (Pechurka)
  • 3262 km: riu Meretka (Meret)
  • 3269 km: riu (sense nom)
  • 3271 km: riu Iny
  • 3279 km: riu Kuchuk
  • 3290 km: riu SHELABOLIKHA
  • 3303 km: riu Marayka
  • 3324 km: l'antic rierol Dolgoy
  • 3333 km: riu CHUMYSH
  • 3368 km: riu Seredchikha
  • 3379 km: riu Kisluha
  • 3407 km: riu LOSIKHA
  • 3408 km: riu Tala
  • 3409 km: riu BARNAULKA
  • 3412 km: rierol BOBROV.
  • 3456 km: riu Kalmanka
  • 3466 km: riu BURANIHA
  • 3474 km: riu (sense nom)
  • 3480 km: riu Iron Source
  • 3481 km: riu Kalmanka
  • 3490 km: riu Aley
  • 3508 km: riu GRANDE
  • 3516 km: riu (sense nom)
  • 3530 km: riu Krutiha
  • 3550 km: riu Charysh
  • 3607 km: riu Amurka
  • 3626 km: riu Anuj
  • 3634 km: riu Sand
  • 3635 km: riu Chemrovka (Marushka)
  • 3647 km: riu Biya

Notes

Referències

Bibliografia

  • Roger Brunet, Atlas de la Russie et des pays prochese, Dynamiques du territoire, La Documentation Française, Paris, 1996 ISBN 978-2110034281
  • Jean Radvanyi, La nouvelle Russie, Collection U Géographie, Armand Colin, Paris, 2007 ISBN 978-2200352899
  • Jacques Béthemont, Les grands fleuvese, Armand Colin, Paris, 2000 ISBN 978-2200260927
  • Alain Giret, Hydrologie fluviale, Universités géographie, Ellipses Marketing, Paris, 2007 ISBN 978-2729832261

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obi
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica