Odàcids

Del grec odax, -akos (amb les dents), derivat d'odaxao (mossegar).^[3]

• Tenen les dents foses les unes a les altres semblant a la forma del bec d'un lloro.
• 14-23 espines a l'aleta dorsal.
• Una sola espina i 4 radis tous a l'aleta pelviana (tot i que n'hi ha una espècie amb absència de la susdita aleta).
• Escates en general de mida petita a mitjana.
• Línia lateral amb 30-87 escates.^[4]

N'hi ha espècies que es nodreixen de petits invertebrats i d'altres són herbívores, algunes de les quals arribant a l'extrem d'alimentar-se de varietats d'algues que són químicament desagradables per a altres peixos.^[1][5]

Són peixos costaners que viuen a Austràlia i Nova Zelanda.^[6][4]

• Haletta (Whitley, 1947)^[7]
  • Haletta semifasciata (Valenciennes, 1840)^[8]
• Neoodax (Castelnau, 1875)^[9]
  • Neoodax balteatus (Valenciennes, 1840)^[10]
• Odax (Valenciennes, 1840)^[11]
• Siphonognathus (Richardson, 1858)^{[12][13][14][15][16][17][18]}