Olga Rubtsova

jugadora d'escacs soviètica

Olga Nikolaevna Rubtsova (en rus: Ольга Николаевна Рубцова), (20 d'agost de 190913 de desembre de 1994), fou una jugadora d'escacs soviètica, quarta Campiona del Món d'escacs, i primera Campiona del Món d'escacs postals.[1][2]

Infotaula de personaOlga Rubtsova

Modifica el valor a Wikidata
Nom originalOlga Nikolaevna Rubtsova
(Ольга Николаевна Рубцова)
Biografia
Naixement20 agost 1909 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 1994 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Vedénskoie Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
FormacióUniversitat Tècnica Estatal Bàuman Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJugadora d'escacs
Nacionalitat esportivaUnió Soviètica (–1991)
Rússia (1991–) Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre Femení (WGM)
IV Campiona del Món (1956-1958)
I Campiona del Món d'escacs postals (1972)
4 cops Campiona femenina de l'URSS
Participà en
1957Olimpíada d'escacs femenina de 1957 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre Femení (WGM)
IV Campiona del Món (1956-1958)
I Campiona del Món d'escacs postals (1972)
4 cops Campiona femenina de l'URSS
FillsWGM Elena Fatalibekova[1]
Premis

Resultats destacats en competició

Campionats soviètics

Fou quatre cops Campiona de l'URSS els anys 1927, 1931, 1937 i 1948.

Campionats mundials

Rubtsova va ser segona al Campionat del món de 1950, un punt per sota de Liudmila Rudenko.[3] Va guanyar el títol el 1956, per damunt de Rudenko i de Ielizaveta Bíkova en un torneig triangular celebrat a Moscou. El 1958 va perdre el títol contra Bykova en matx individual a catorze partides, que quedà 8,5 a 5,5[4] (+4 -7 =3).[5]

Participacions en olimpíades d'escacs

Mentre era la campiona del món regnant, va participar, representant l'URSS, i fent equip amb la WIM Kira Zvorykina, a la 1a Olimpíada d'escacs femenina, el setembre de 1957, a Emmen, (Països Baixos),[6] on l'equip soviètic quedà primer (de 21 equips). Rubtsova va fer 9,5 punts de 14 partides (+6 =7 -1), per un total del 67,9% de la puntuació.[7]

Escacs per correspondència

Rubtsova també va jugar a escacs per correspondència, i va esdevenir la primera Campiona del món en aquesta modalitat, l'any 1972 (fou segona en el següent campionat, perdent el títol contra Lora Jakovleva en el desempat, i cinquena en el següent campionat posterior).

Fins al 2006, va ser l'única persona, entre homes i dones, que havia estat Campiona del món en ambdues modalitats dels escacs.

La seva filla, Elena Fatalibekova, també WGM, continuà amb la tradició familiar i fou Campiona de l'URSS el 1974, i candidata al títol mundial[1]

Notes i referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olga Rubtsova
  • Olga Rubtsova a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 16 abril 2010] (anglès)
  • Partides d'Olga Rubtsova a «365chess.com». [Consulta: 16 abril 2010]. (anglès)
  • Fitxa d'Olga Rubtsova a OlimpBase «olimpbase.org». [Consulta: 16 abril 2010]. (anglès)


Títols
Precedit per:
Elisabeth Bykova
IV Campiona del món d'escacs
1956 - 1958
Succeït per:
Elisabeth Bykova
Precedit per:
ningú
I Campiona del món d'escacs postals
1968 - 1972
Succeït per:
Lora Jakovleva
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García