Olimpíada d'escacs de 1924

L'Olimpíada d'escacs de 1924 va tenir lloc del 12 de juliol al 20 de juliol al l'Hotel Majestic de París coincidint amb els Jocs Olímpics d'Estiu (de la VIII Olimpíada). Va ser el primer torneig d'escacs en què la participació es feia en representació oficial de països, tot i que aquesta Olimpíada no és inclosa a la numeració oficial de les edicions de les Olimpíades d'escacs en tant que no fou organitzada per la FIDE, sinó que fou una iniciativa personal dels francesos Pierre Vincent, (Cap del Comitè Organitzador) i Aleksandr Alekhin (Director del Torneig), als quals va donar suport la Federació francesa d'escacs.[1] L'esdeveniment és citat a la literatura escaquística com la I Olimpíada no oficial

Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1924
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióParís (Metròpolis del Gran París) 48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 08″ E / 48.8567°N,2.3522°E / 48.8567; 2.3522 Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps12 juliol 1924 – 20 juliol 1924 Modifica el valor a Wikidata
Data1924 Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits347 Modifica el valor a Wikidata

Hi varen participar 54 jugadors representant 18 països (es va fixar un màxim de 4 jugadors per país). Els jugadors es varen dividir en nou grups de sis jugadors cadascun, on el campió de cada grup tenia dret a participar en la fase final, mentre els altres participarien en el torneig de consolació a vuit rondes. El campió del torneig individual, el letó Hermanis Matisons, va ser reconegut com a Campió del Món Amateur. La primera dona que va participar en les Olimpíades dels escacs fou la britànica Edith Holloway.

Resultat final

Campionat del món amateur

Pos.JugadorsPunts
Hermanis Matisons ( Letònia)5,5
Fricis Apšenieks ( Letònia)5,0
Edgard Colle ( Bèlgica)4,5
4Árpád Vajda ( Hongria)4,0
5Max Euwe ( Països Baixos)4,0
6Anatol Tschepurnoff ( Finlàndia)4,0
7Luis Argentino Palau ( Argentina)3,5
8Manuel Golmayo de la Torriente ( Espanya)3,0
9Kornél Havasi ( Hongria)2,5

Torneig de consolació

Els punts obtinguts són la suma dels guanyats a la primera volta de classificació més els obtinguts al torneig de consolació.[2]

Pos.JugadorsPunts
1Karel Hromádka ( Txecoslovàquia)9,5
2Jan Schulz ( Txecoslovàquia)9,0
3Erwin Voellmy (  Suïssa)8,5
4Karlis Betins ( Letònia)8,0
5Georges Renaud ( França)8,0
6Roberto Grau ( Argentina)8,0
7George Koltanowski ( Bèlgica)8,0
8Giovanni Cenni ( Itàlia)7,5
Endre Steiner ( Hongria)7,5
Otto Zimmermann (  Suïssa)7,5
Dawid Daniuszewski ( Polònia)7,5
Károly Sterk ( Hongria)7,5
Damián Reca ( Argentina)7,5

Medalles individuals

Les medalles es varen assignar seguint els següents criteris:

JugadorMotiu
Hermanis Matisons ( Letònia)Campió del Campionat del Món Amateur
Fricis Apšenieks ( Letònia)Segon lloc al Campionat del Món Amateur
Edgard Colle ( Bèlgica)Tercer lloc al Campionat del Món Amateur
Árpád Vajda ( Hongria)Finalista del Campionat del Món Amateur
Max Euwe ( Països Baixos)Finalista del Campionat del Món Amateur
Anatol Tschepurnoff ( Finlàndia)Finalista del Campionat del Món Amateur
Luis Argentino Palau ( Argentina)Finalista del Campionat del Món Amateur
Manuel Golmayo de la Torriente ( Espanya)Finalista del Campionat del Món Amateur
Kornél Havasi ( Hongria)Finalista del Campionat del Món Amateur
Karel Hromádka ( Txecoslovàquia)Campió de la Copa de consolació

Classificació per equips

Pos.NacióJugadorsPunts
TxecoslovàquiaHromádka (9,5), Schulz (9), Vanek (6,5), Skalička (6)31,0
HongriaVajda (8), Sterk (7,5), Steiner E. (7,5), Havasi (7)30,0
 SuïssaVoellmy (8,5), Zimmermann (7,5), Johner (6,5), Naegeli (6,5)29,0
4 LetòniaApšenieks (10), Matisons (9,5), Betins (8)27,5
ArgentinaGrau (8), Reca (7,5), Palau (7), Coria (5)27,5
6 ItàliaCenni (7,5), Rosselli del Turco (7), Romih (6,5), Miliani (5,5)26,5
7 FrançaRenaud (8), Lazard (6,5), Duchamp (6), Gibaud (5)25,5
PolòniaDaniuszewski (7,5), Piltz (6), Kohn (6), Kleczyński (6)25,5
9 BèlgicaColle (8,5), Koltanowski (8), Lancel (5), Jonet (2,5)24,0
10 EspanyaGolmayo (7), Marín (6), Rey Ardid (6)19,0
11 Països BaixosEuwe (8), Oskam (6), Rueb (4,5)18,5
12 RomaniaDavidescu (7), Gudju (6), Loewenton (5)18,0
13 FinlàndiaTschepurnoff (9), Malmberg (6)15,0
14 Regne UnitHandasyde (6), Wreford (3,5), Holloway (3)12,5
15 IrlandaO'Hanlon (5,5)5,5
16 CanadàSmith (5)5,0
17 RússiaPotemkine (3), Kahn (1,5)4,5
18 IugoslàviaRozic (2,5)2,5

Equip de Rússia

Peter Potemkine i Victor Kahn eren expatriats russos que vivien a França. El quadre oficial del torneig els presentava sota bandera russa, malgrat que en aquest any 1924 ja s'havia produït la revolució soviètica, i el Partit Comunista ja havia assolit el poder a Rússia.

Fundació de la FIDE

El 20 de juliol del 1924, darrera jornada de la competició, 15 delegats de tot el món varen firmar l'acta de fundació de la Federació Internacional d'Escacs (denominació original en francès: Fédération Internationale des Échecs, FIDE) i varen elegir el neerlandès Alexander Rueb com a primer president.[3]

La dita llatina Gens una sumus (Sóm una família) va esdevenir el lema oficial de la comunitat escaquística. Els 15 membres fundadors, que signaren l'acta de constitució de la FIDE foren: I.Abonyi (Hongria), R.Grau (Argentina), J.Gudju (Romania), F.Marusi (Itàlia), M.Nicolet (Suïssa), JM.Ovadija (Iugoslàvia), Peñalver i Zamora (Espanya), FH.Rawlins (Gran Bretanya), A.Rueb (Països Baixos), K.Skalicka (Txecoslovàquia), SF.Smith (Canadà), T.Towbin (Polònia), A.Tschepurnoff (Finlàndia), P.Vincent (França) i L.Weltjens (Bèlgica).

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García