Oratio de hominis dignitate

Oratio de hominis dignitate («discurs sobre la dignitat de l'home» o «la dignitat humana») és una obra filosòfica escrita en llatí el 1486 pel destacat humanista Giovanni Pico della Mirandola. Des de la primera edició de les obres completes d'aquest autor la denominen Oratio elegantissima, en oposició amb altres dels seus textos, anomenats Epistolae elegantes.[1]

Infotaula de llibreOratio de hominis dignitate

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorGiovanni Pico della Mirandola Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Publicació1496 Modifica el valor a Wikidata

Va constar com a preparació a la «disputa» que estava previst celebrar-se a l'Epifania de 1497, i que no va tenir lloc per decisió del papa Innocenci VIII, que va encarregar a una comissió estudiar el llibre de Pico. La comissió en va trobar alguna de les seves tesis contràries la doctrina cristiana, i l'autor va compondre una Apologia o defensa que reproduïa gairebé textualment la segona part de la Oratio. La publicació completa de la Oratio es va produir amb les obres completes Opera Omnia el 1496, dos anys després de la seva mort, a iniciativa d'un parent seu, Gian Francesco Pico. L'addició al títol de la crucial referència a la «dignitat humana» (de hominis dignitate) es fa en edicions posteriors.[2]

Contingut

El text s'estructura en 900 tesis, enfocades a demostrar la potència de l'intel·lecte i situar l'home en el centre de l'Univers: dissenyen un antropocentrisme enfront del teocentrisme de la filosofia medieval, el que va produir una certa controvèrsia. Ha estat qualificat com «el manifest del Renaixement».[3]

«Magnum, o Asclepi, miraculum est homo ("Gran miracle és l'home, oh, Asclepio!")»
— Cita d'Hermes Trismegist amb la que comença la Oratio Ioannis Pici Mirandulani Concordiae Contis.[4]

Elogia immensament la capacitat intel·lectiva i deductiva de l'ésser humà. Concep la intel·ligència com ara llibertat, un medi de formular conceptes per condicionar el futur en el bo i el dolent. És aquesta capacitat la que distingeix l'home dels altres éssers vius i el fa superior a ells. El coneixement i la saviesa usen l'estudi i la filosofia com a medi -optant aquí pel neoplatonisme agustinià i no per l'aristotelisme-; només així home i coneixement seran la mateixa cosa, elevant-se a un grau superior que l'iguala amb Déu i amb els àngels.

Edicions antigues

Edicions actuals

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García