Oxidació

L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.

Oxidació, f, Química:Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l'oxigen amb qualsevol element o compost. Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació. Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l'halogenació d’un doble enllaç (electronegativitat). Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element (oxidant), tota oxidació va acompanyada d’una reducció (oxidoreducció).^[1]

L'oxidació implica l'augment de l'estat d'oxidació. És el procés invers i associat de la reducció. Quan un ió o àtom s'oxida:

• «Perd» electrons.
• Actua com a agent reductor.
• És oxidat per un agent oxidant.
• Augmenta el seu estat o nombre d'oxidació.

Per exemple, el ferro (II) pot ser oxidat a ferro (III):

${\displaystyle {\ce {Fe^{2+}-> Fe^{3+}{}+ e-}}}$

Quan el ferro de l'hemoglobina s'oxida, aquesta es transforma en metahemoglobina i perd la seva capacitat d'unir-se a l'oxigen.