País

regió geogràfica identificada amb una entitat geopolítica amb govern, administració i lleis pròpies

Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).[1]

Etimologia

El terme «país» prové del llatí pagus a través del mot francès pays. Designava una subdivisió territorial de la civitas com a demarcació rural (és la mateixa etimologia que "pagès"). A l'edat mitjana un pagus indicava una comarca com a subdivisió d'un comtat.

Identificació

Els símbols d'un país poden incorporar símbols culturals, religiosos o polítics de qualsevol nació que el país inclogui. Es poden veure moltes categories de símbols en banderes, escuts o segells.

Nom

Tot i això, diverses entitats no sobiranes tenen codis de país, com ara PF (Polinèsia Francesa) i TK (Tokelau)

La majoria dels països tenen un nom llarg i un nom curt. El nom llarg s'utilitza normalment en contextos formals i sovint descriu la forma de govern del país. El nom curt és el nom comú del país amb el qual s'identifica normalment.[2][3][4][5] Els noms de la majoria de països es deriven d'una característica de la terra, el nom d'una tribu o persona històrica o una descripció direccional.[6] L’Organització Internacional per a l'Estandardització manté una llista de codis de país com a part de la norma ISO 3166 per designar cada país amb un codi de país de dues lletres.[7] El nom d'un país pot tenir un significat cultural i diplomàtic. L'Alt Volta va canviar el seu nom a Burkina Faso per reflectir el final de la colonització francesa, i el nom de Macedònia del Nord va ser disputat durant anys a causa d'un conflicte amb la regió de Macedònia de Grècia amb el mateix nom.[8]

Banderes

Originalment, les banderes que representaven un país serien generalment la bandera personal dels seus governants; tanmateix, amb el temps, la pràctica d'utilitzar banderes personals com a banderes de llocs es va abandonar en favor de banderes que tenien certa significació per a la nació, sovint la seva patrona. Els primers exemples d'aquests van ser les repúbliques marítimes com Gènova que es podria dir que tenien una bandera nacional ja al segle XII.[9] Tanmateix, encara s'utilitzaven sobretot en el context de la identificació marina.

Tot i que algunes banderes daten de temps antics, l'ús generalitzat de banderes fora del context militar o naval només comença amb l'auge de la idea d’estat nació a finals del segle xviiiI i, en particular, són un producte de l’Edat de la Revolució. Revolucions com les de França i Amèrica van demanar que la gent comencés a pensar-se com a ciutadans en lloc de súbdits sota un rei, i per tant van necessitar banderes que representessin la ciutadania col·lectiva, no només el poder i el dret d'una família governant.[10][11] Amb el nacionalisme comú a tot Europa al segle xii, les banderes nacionals van arribar a representar la majoria dels estats d'Europa.[10] Les banderes també van començar a fomentar un sentit d'unitat entre diferents pobles, com ara la Union Jack que representava una unió entre Anglaterra i Escòcia, o van començar a representar la unitat entre nacions en una lluita compartida percebuda, per exemple, els colors paneslaus o més tardç colors àrabs.[12]

A mesura que els europeus van colonitzar parts importants del món, van exportar idees de nació i símbols nacionals, incloses les banderes, i l'adopció d'una bandera es va veure com una part integral del procés de construcció de la nació.[13] El canvi polític, la reforma social i les revolucions combinades amb un sentit creixent de nacionalitat entre la gent normal als segles XIX i XX van provocar el naixement de noves nacions i banderes a tot el món.[14] Amb la creació de tantes banderes, va començar a desenvolupar-se l'interès per aquests dissenys i va sorgir l'estudi de les banderes, la vexil·lologia, tant a nivell professional com aficionat. Després de la Segona Guerra Mundial, la vexil·lologia occidental va passar per una fase de ràpid desenvolupament, amb nombroses instal·lacions d'investigació i publicacions establertes.[15]

Himnes nacionals

Un himne nacional és una composició musical patriòtica que simbolitza i evoca elogis de la història i les tradicions d'un país o nació.[16] Tot i que el costum d'un himne nacional adoptat oficialment es va popularitzar només al segle xii, alguns himnes nacionals són anteriors a aquest període, sovint existint com a cançons patriòtiques molt abans de ser designats com a himne nacional. Diversos països continuen sense un himne nacional oficial. En aquests casos, hi ha himnes de facto establerts que es sonen en esdeveniments esportius o recepcions diplomàtiques. Aquests inclouen el Regne Unit (God Save the King) i Suècia (Du gamla, Du fria). Alguns estats sobirans que estan formats per diversos països o circumscripcions tenen composicions musicals associades per a cadascun d'ells (com amb el Regne Unit, Rússia i la Unió Soviètica). De vegades s'anomena himnes nacionals tot i que no són estats sobirans (per exemple, Hen Wlad Fy Nhadau s'utilitza per a Gal·les, part del Regne Unit).

Altres símbols

  • Escuts o emblemes nacionals
  • Segells
  • Lemes nacionals
  • Colors nacionals

Accepcions

El mot presenta diferents accepcions basades en els elements caracteritzadors que defineixen un territori determinat: medi físic o natural, ètnia o política.[17]

Contrada o regió natural

En el sentit de contrada o regió petita s'utilitza país en diferents expressions geogràfiques: productes del país, un país de bolets, Sant Sadurní és el país del cava, el Vallès és el rerepaís de Barcelona, la Cerdanya és un país muntanyós.

L'escola geogràfica francesa va definir la regió natural, o regió fisiogràfica, com a equivalent de país en el sentit restringit. Així, le pays catalan és la Catalunya del Nord.

Regió geogràfica

En un sentit més ampli, un país és una regió geogràfica on, a més de les característiques naturals, es té en compte les característiques culturals, socials i històriques que determinen la regió. A vegades el país pot correspondre a una regió administrativa i de vegades s'utilitza en contraposició a delimitacions arbitràries. Per exemple: el País Basc, el País de Gal·les, els Països Catalans.

Territori estatal

Per extensió de regió administrativa, s'usa país per a designar el territori d'un estat. En la legislació i en els acords i tractats internacionals es prefereix usar el terme Estat perquè és més precís que país.

Quan es parla d'agrupacions de països (països mediterranis, països àrabs, països desenvolupats…) es pot referir tant a agrupacions d'estats com a àrees culturals o econòmiques. En el cas de Països Catalans es refereix, generalment, al domini lingüístic del català.

Referències

🔥 Top keywords: