País Gavai
El País Gavai, també anomenat Petita Gavacheria, és una zona geogràfica situada entre Saintonge al nord, l'Entre Duas Mars al sud i Angoumois (Engolmés) a l'est. En formen part l'alt i baix Blaiès (llevat els municipis meridionals de parla gascona) i el Libornés (regió de Cotràs als marges de l'Eila). La seva llengua històricament ha estat el saintongès.
Comprèn la major part dels municipis del districte de Blaia i dels cantons de Cotràs i Guîtres i part dels de Lussac, així com els municipis de Les Billaux i Lalande-de-Pomerol, al cantó de Liborna.
Història
En acabar-se la Guerra dels Cent Anys (1453) amb la batalla de Castilhon, la Guiena estava arruïnada i depauperada per les lluites. Els senyors gascons locals van recórrer llavors a mà d'obra forana (Poitou, Angoumois, Saintonge, Llemosí, fins i tot del Perigord) per tal de conrear les terres abandonades. L'increment de població forana també es va produir a conseqüència de la pesta negra que va afectar la regió entre 1520 i 1527. El seu establiment fins a Montsegur van formar un illot de llengua d'oïl en el cor d'Occitània. Van ser anomenats pels gascons gavaches i per això es va anomenar aquesta comarca gavacherie o estrangers, envoltats per gascons, mentre que a les poblacions frontereres dels gascons de la zona de Liborna eren anomenades gabayes.
Ús del mot «gavatx»
El mot gavatx derivaria del castellà gavacho que significa canalla i designava qualsevol persona que provenia del nord:
- a les zones de parla castellana, los gavachos, són els francesos en general
- a la Catalunya del Nord,[1] els Gavatxos són els llenguadocians
- al Llenguadoc, en canvi, són els alvernesos.
- al nord de la Gascunya (Medoc, o Entre Duas Mars), els Gavaches són els veïns de llengua d'oïl, principalment de la Charente.
- a la Provença, el gavot és la llengua parlada al nord, al Delfinat.
- a Catalunya, servia inicialment per a designar els occitans i posteriorment els francesos.[2]
Petit diccionari gavatx - francès normatiu
- aillan : gland
- aive : eau
- aneut : aujourd'hui
- a’ç’t’heure : maintenant
- bisse : rouge-gorge
- bughée : lessive
- cagouille : escargot
- faire chabrot : mettre du vin dans la fin de la soupe
- drôle : garçon
- drôlesse : fille
- dail : faux (pour faucher)
- geuserie : malice
- angrote : lézard
- mitan : milieu
- palisse : haie
- pinier : pin
- pilot : tas
- qu’est’ou qu’o’l'est? : qu’est ce que c’est?