Palaia-guarda-la-vida
La palaia-guarda-la-vida[2][3] o palaia falsa[4] (Citharus linguatula) és una espècie de peix pertanyent a la família dels citàrids i l'única del gènere Citharus.[5][6]
Citharus linguatula  | |
|---|---|
 Exemplar capturat a la província de Liorna (Itàlia). | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198726 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Pleuronectiformes |
| Família | Citharidae |
| Gènere | Citharus |
| Espècie | Citharus linguatula Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Etimologia
Descripció
És un peix pla de cos allargat i comprimit, cobert d'escates grosses i poc adherents, en nombre d'unes 50 sobre la línia longitudinal màxima. El perfil superior del cap és còncau, i el musell és una mica més llarg que el diàmetre ocular màxim. Els ulls estan sobre el costat esquerre (el superior un poc més avançat que l'inferior). La boca és ampla i forma un angle proper a 45° amb l'eix del cos. El maxil·lar no arriba a l'altura del marge posterior dels ulls. La mandíbula és prominent i a la símfisi hi té una punteta dirigida cap avall. L'aleta dorsal té de 64 a 73 radis, dels quals els 3 o 4 primers són simples i la resta són bífids; els primers 6 a 8 estan inserits sobre el costat cec. Els radis de l'aleta anal, de les ventrals i de la caudal també són bífids. El cos és de color de palla clar o gris blanquinós translúcid, les escates tenen el marge fosc i el musell és brunenc. Normalment hi ha una taqueta bruna o negra sobre el marge del cos vora l'extrem posterior de les aletes dorsal i l'anal. No supera els 25-30 cm de longitud total màxima,[3][8] tot i que la seua mida normal és de 15 cm.[9]
Alimentació i depredadors
Es nodreix de peixets i crustacis[10][11] i el seu nivell tròfic és de 3,97.[12] És depredat pel lluç europeu (Merluccius merluccius),[13] a l'Estat espanyol per la lluerna rossa (Chelidonichthys lucernus)[14] i la rata (Uranoscopus scaber),[15] i a Portugal pel gall (Zeus faber).[16][17]
Hàbitat i distribució geogràfica
És un peix marí, demersal i de clima subtropical, el qual viu sobre els fons fangosos de la plataforma continental i sobre l'inici del talús continental fins a uns 300 m de fondària.[18][19][3] Habita a la mar Mediterrània[20][21][22][23][24][25][26][27] (la mar Catalana,[28][29] França[30] -incloent-hi Còrsega[31]-, Itàlia,[9][32][33] Eslovènia,[34] Croàcia,[35][36] Albània,[37][38] Grècia,[39][40] la mar Egea,[41][42][43] la mar de Màrmara,[41][44] Turquia,[41][45] Síria,[46][47] Malta,[48][49] Egipte[50] i Algèria)[51][52] i l'Atlàntic oriental[8][22][53][54][55] (la mar Cantàbrica,[56] l'Estat espanyol,[57][58] Portugal,[59][60] el Marroc,[61] Mauritània, Cap Verd,[62] el corrent de Guinea,[63] Guinea Bissau,[64] Guinea,[18] Sierra Leone,[18][65] Ghana,[66] el Gabon,[63] el corrent de Benguela,[8] Angola[67][68] i, possiblement també, Namíbia).[69][1][70][71]
Observacions
És inofensiu per als humans[70] i el seu índex de vulnerabilitat és moderat (36 de 100).[72]
