Partit del Treball (Països Baixos)

Els seus fundadors volien fer un partit que combinés socialisme amb liberalisme i idees religioses i humanistes, lluny del dogmatisme ideològic dels anys 30, cosa que provocà la fugida dels elements socialistes més recalcitrants a altres partits a l'esquerra. Alhora, el 1948 alguns elements procedents del VBD protagonitzaren una escissió liberal, i juntament amb el Partit de la Llibertat, formaren el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia  (VVD).

Entre 1946 i 1958 va formar part dels governs de coalició amb el Partit Popular Catòlic (KVP), el VVD, ARP i CHU, on el primer ministre fou el socialista Willem Drees. Sota el seu lideratge el país es recuperà de la Segona Guerra Mundial, construí l'estat del benestar i Indonèsia s'independitzà. Després de la crisi de 1958 el PvdA vou substituït en el govern pel VVD i va romandre a l'oposició fins al 1965. El seu suport electoral va decaure.

El 1965 el govern de coalició KVP-ARP-VVD-CHU entrà en conflicte i cridaren novament al PvdA, però no es posaren d'acord en políica financera i el govern de Jo Cals finalment va caure. Simultàniament, el partit començà a ser controlat per elements joves del sector anomenat Nova Esquerra (Jan Nagel, Andre van der Louw, Bram Peper) que pretenia reformar el PvdA, orientant-lo vers als nous moviments socials, com l'alliberament de la dona, la defensa del medi ambient i el desenvolupament del tercer món. Tanmateix, molts s'enfrontaren a la vella guàrdia del partit i el 1970 el deixaren i fundaren Socialistes Democràtics 70.

Sota el comandament de Nova Esquerra cercaren una majoria progressista al Parlament amb Demòcrates 66 i el Partit Polític dels Radicals (acord progressista, PAK) el 1971, i a les eleccions de 1972 es presentaren amb un programa progressista comú, però fou incapaç d'obtenir la majoria, i els DS '70 formaren part del govern Bisheuvel. Ni ells ni el KVP van aconseguir la majoria, de manera que van fer un govern de concentració presidit pel socialista Joop den Uyl, però les seves relacions amb van Agt eren problemàtiques, i després de caure govern convocaren les eleccions de 1977 que guanyà el PvdA, però l'enfrontament amb el KVP orovocà que formessin govern la CDA i el VVD i passà a l'oposició. A les eleccions de 1981 la coalició va perdre la majoria i hagueren de col·laborar amb el PvdA i D66; den Uyl fou nomenat viceprimer ministre, però tornaren a enfrontar-se personalment amb van Agt i es convocaren les eleccions de 1982. El CDA i la VVD obtingueren la majoria i la mantingueren a les eleccions de 1986, deixant al PvdA a l'oposició. Den Uyl deixà la política i fou nomenat cap del partit Wim Kok.

Després de les eleccions de 1989 Wim Kok formà part del govern de Ruud Lubbers, i acceptà algunes reformes com la privatització d'empreses estatals i la reforma de l'estat del benestar, cosa que provocà protestes dels sindicats i conflicte intern.

A les eleccions de 1994 la coalició amb la CDA va perdre la majoria, però el PvdA fou el partit més votat i formà govern amb D66 i els neoliberals VVD (govern porpra), per primer cop des de 1918 sense democristians. Va fer reformes econòmiques de caràcter progressista que li donaren molta popularitat, i fou renovat a les eleccions de 1998, i augmentà vots a costa de D66.

A les eleccions de 2002 Kok deixà la política i nou líder Ad Melkert, però es va veure sacsejat per l'arribada a la política de Pim Fortuyn, amb el seu discurs sobre immigració i integració; perdé les eleccions i passa de 45 a 23 escons. Melkert dimití, fou escollit cap del partit Jeltje van Nieuwenhoven, i passaren a l'oposició.

Poc després fou escollit nou cap Wouter Bos, antic sotssecretari, i amb Jouke de Vries reorganitzen i democratitzen el partit. A les eleccions de 2003 recupera bona part dels vots i queda segon a poca distància del CDA, però nous conflictes entre Wouter i el nou cap CDA, Jan Peter Balkenende, impediren la seva participació en govern de coalició i en queda fora. A les eleccions locals de 2006 fou el partit més votat, però a les legislatives de 2006 va perdre molts vots davant el Partit Socialista i obté només 33 escons. Tot i això, forma part del govern de coalició i Wouters és nomenat ministre d'economia.

Cambra de Representants

Any [1]	Líder	Vots	%	Escons	+/–	Govern
1946	Willem Drees	1,347,940	28.31 (#2)	29 / 100	Nou	Coalició
1948		1,262,888	25.61 (#2)	27 / 100	2	Coalició (1948–51)
						Coalició (1951–52)
1952		1,545,844	28.97 (#1)	30 / 100	3	Coalició
1956		1,872,201	32.69 (#1)	50 / 150	20	Coalició (1956–58)
						Oposició (1958–59)
1959	Jaap Burger	1,821,285	30.36 (#2)	48 / 150	2	Oposició
1963	Anne Vondeling	1,753,025	28.01 (#2)	43 / 150	5	Oposició (1963–65)
						Coalició (1965–66)
						Oposició (1966–67)
1967	Joop den Uyl	1,620,447	23.55 (#2)	37 / 150	6	Oposició
1971		1,554,733	24.60 (#1)	39 / 150	2	Oposició
1972		2,021,454	27.34 (#1)	43 / 150	4	Coalició
1977		2,813,793	33.83 (#1)	53 / 150	10	Oposició
1981		2,458,452	28.29 (#2)	44 / 150	9	Coalició
1982		2,503,517	30.40 (#1)	47 / 150	3	Oposició
1986		3,051,678	33.23 (#2)	52 / 150	5	Oposició
1989	Wim Kok	2,832,739	31.91 (#2)	49 / 150	3	Coalició
1994		2,153,135	23.97 (#1)	37 / 150	12	Coalició
1998		2,494,555	28.98 (#1)	45 / 150	8	Coalició
2002	Ad Melkert	1,436,023	15.11 (#4)	23 / 150	22	Oposició
2003	Wouter Bos	2,631,363	27.26 (#2)	42 / 150	19	Oposició
2006		2,085,077	21.19 (#2)	33 / 150	9	Coalició (2006–2010)
						Oposició (2010)
2010	Job Cohen	1,848,805	19.63 (#2)	30 / 150	3	Oposició
2012	Diederik Samsom	2,340,750	24.84 (#2)	38 / 150	8	Coalició
2017[2]	Lodewijk Asscher	599,699	5.70 (#7)	9 / 150	29	Oposició
2021	Lilianne Ploumen	595,799	5.73 (#6)	9 / 150	=	Oposició
2023	Frans Timmermans (coalició GL-PvdA)	1,620,792	15.67 (#2)	25 / 150	16	TDB

Senat

Any	Vots	%	Escons	+/–
1946			14 / 50	Nou
1948			14 / 50	=
1951			14 / 50	=
1952			14 / 50	=
1955			14 / 50	=
Jun 1956			15 / 75	1
Oct 1956			22 / 75	7
1960			23 / 75	1
1963			25 / 75	2
1966			22 / 75	3
1969			20 / 75	2
1971			18 / 75	2
1974			21 / 75	3
1977			25 / 75	4
1980			26 / 75	1
1981			28 / 75	2
1983			17 / 75	11
1986			17 / 75	=
1987			26 / 75	9
1991			16 / 75	10
1995			14 / 75	2
1999	30.976	19.7	15 / 75	1
2003	40,613[3]	25.12[3]	19 / 75	4
2007	31,032[3]	19.03[3]	14 / 75	5
2011	30.078[3]	18.76[3]	14 / 75	=
2015	17,651[3]	11.05[3]	8 / 75	6
2019	14,921[3]	8.62[3]	6 / 75	2
2023	15,862	8.86	7 / 75	1

Parlament Europeu

Any	Vots	%	Escons	+/–	Notes
1979	1,722,240	30.39 (#2)	9 / 25	Nou	[4]
1984	1,785,165	33.70 (#1)	9 / 25	=	[5]
1989	1,609,626	30.70 (#2)	8 / 25	1	[6]
1994	945,869	22.88 (#2)	8 / 31	=	[7]
1999	712,929	20.11 (#2)	6 / 31	2	[8]
2004	1,124,549	23.60 (#2)	7 / 27	1	[9]
2009	548,691	12.05 (#3)	3 / 25	4
			3 / 26	=	[10]
2014	446,763	9.40 (#6)	3 / 26	=	[11]
2019	1,045,274	19.01 (#1)	6 / 26	3
			6 / 29	=	[12]