Paul Bekaert

advocat belga

Paul Bekaert [pɔ́lβɛ́kart] (Kortrijk, 9 de desembre de 1948) és un advocat belga amb una reputació internacional en matèria de drets humans, lliuraments i sol·licituds d'asil.[1][2]

Infotaula de personaPaul Bekaert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Kortrijk (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsSimon Bekaert Modifica el valor a Wikidata

Lloc webadvocaatbekaert.be Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm9899071 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Bekaert va completar l'escola secundària llatí i grec a l'institut Sint-Jozef-College a Tielt (1961-1967) i va obtenir el títol d'advocat a la KU Leuven de Lovaina el 1974. També va adquirir el certificat d'educació especial Procediment d'Apel·lació en el Criminal.

Després d'una pràctica professional, es va fer advocat a la barra de Bruges el 1974 i es va instal·lar a la ciutat de Tielt. Va donar el pregó d'obertura de l'any judicial 1978-1979. De setembre de 2007 a agost de 2009 va ser president del Col·legi d'advocats de Bruges. També va ser membre de la Junta de l'Associació de la Barra de Bruges i de l'Assemblea General de la Barra flamenca.

És membre de l'assemblea general de la Lliga dels Drets Humans.

Als anys 70, com a observador, va viatjar repetidament a Irlanda i al País Basc, on va conèixer la situació de l'IRA paramilitar i ETA. Sovint va realitzar tasques d'observació a Palestina i Israel.[3]

«La fiscalia de Bèlgica pateix de la manera d'Espanya d'abusar de l'ordre de detenció europea amb fins polítiques. Així fent, Espanya enverina un bon procediment i es posa en el grup de Hongria, Romania i Polònia.»
— Paul Bekaert, De Standaard, 2018[4]

Carrera professional

Bekaert va adquirir la fama internacional com a defensor dels drets humans, més concretament dels estrangers residents a Bèlgica que es van enfrontar amb una ordre d'extradició o que van sol·licitar asil a Bèlgica. Va ser l'advocat dels separatistes bascos, kurds i txetxens.[5]

El 1993 va defensar a Luis Moreno i Raquel García, casats amb acusats d'ETA, que havien estat afectats per una sol·licitud d'extradició espanyola. Podria protegir-se d'això, després de la qual cosa la parella va obtenir asil polític, així com la nacionalitat belga. Aquestes resolucions legals a Bèlgica van causar un incident diplomàtic amb Espanya.[2] El 2000 va defensar Fehriye Erdal, una militant del moviment turc d'extrema esquerra DHKP-C, registrat per la Unió Europea com una organització terrorista. Després de la condemna de fins a 4 anys de presó per part de la cort de Bruges per diversos delictes polítics. Abans que pogués ser arrestadaa desaparèixer sense cap traça fins avui, tot i que va rebre un càstig mínim en apel·lació.[2] El 2013 va evitar amb èxit la sol·licitud d'extradició d'Espanya a Natividad Jáuregui, un partidari convicte d'ETA, que havia viscut a Bèlgica durant 32 anys com a refugiada.[6] El 2020 al darrere recurs davant la Cort de cassació belga va perdre i la justícia belga va decretar l'extradició.

El 2017 va esdevenir l'assessor del president català, Carles Puigdemont, en exili a Bèlgica. Pel que fa a l'ordre internacional de detenció, va obtenir que Puigdemont continués en llibertat temporal. Es va preparar per a defensar el seu client contra l'extradició a Espanya, però, sorprenentment, Espanya va retirar la sol·licitud d'extradició europea abans de la decisió del tribunal belga.[7][8] La premsa espanyola insisteix en les seves causes de defensa de membres d'ETA,[9] mentrestant la premsa catalana més aviat en la seva tasca de defensa dels drets humans.[10]

Ha publicat en revistes jurídiques entre d'altres sobre l'ordre de detenció europea «L'ordre de detenció europea és un bricolatge desordenat»,[11] el buit jurídic en el qual es troba Palestina com a estat sense país,[12] i la poesia considerada com acte criminal.[13][14]

Referències

Bibliografia

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica