Pavelló municipal de la Nova Icària

edifici a Barcelona

El Pavelló municipal de la Nova Icària és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Pavelló municipal de la Nova Icària
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Construcció1990 Modifica el valor a Wikidata
Construcció1990-1994
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i Sant Martí (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Icària, 167
Map
 41° 23′ 32″ N, 2° 11′ 52″ E / 41.39219°N,2.19772°E / 41.39219; 2.19772
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC46084 Modifica el valor a Wikidata

Descripció

És un edifici situat en una cantonada de l'Eixample de Barcelona, en un solar triangular. La seva estructura s'ajusta al traçat del bisell tot formant una capsa central que permet controlar la volumetria del conjunt a través de la coberta esglaonada i els cossos més petits dels laterals. La forma triangular desapareix interiorment per donar pas a tota una successió de franges rectangulars. L'immoble assoleix l'alçària màxima a la seva façana principal en xamfrà i decreix a mesura que s'endinsa en l'illa, de manera que la façana posterior, que dona a l'avinguda Bogatell, és la que té una alçada menor. L'edifici té una secció esglaonada on les peces s'orienten zenitalment tot buscant la llum, fet que garanteix la il·luminació natural al seu interior.[1]

Història

Edifici que va ser dissenyat pels arquitectes Franc Fernández i Moisés Gallego i que va ser construït entre els anys 1990 i 1994.[1]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pavelló municipal de la Nova Icària
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García