Pedro Castillo Terrones
José Pedro Castillo Terrones (Puña, Tacabamba, Cajamarca, 19 d'octubre de 1969) és un professor, rondero, dirigent sindical i polític peruà.
 (2022)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Pedro Castillo Terrones 19 octubre 1969 (54 anys)Puña (Perú) |
| President de la República del Perú | |
| 28 juliol 2021 – 7 desembre 2022 (intent d'autocop d'estat del Perú de 2022) ← Francisco Sagasti – Dina Boluarte → Electe a: eleccions generals peruanes de 2021 | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat César Vallejo - educació Universitat César Vallejo - psicologia educativa Octavio Matta Contreras Higher Pedagogical Institute (en)  - professor |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista, mestre d'escola, polític |
| Ocupador | Ministeri d'Educació del Perú |
| Partit | Perú Lliure (2020–2022) Perú Possible (2005–2017) |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 7 desembre 2022 | intent d'autocop d'estat del Perú de 2022 |
| Família | |
| Cònjuge | Lilia Paredes (en) (2000–) |
Premis | |
Signatura  | |
   | |
Conegut a nivell nacional per ser el principal dirigent en la vaga docent de 2017, el 2021 va fer el salt a la política institucional estatal i es convertí en President de la República del Perú pel partit polític Perú Libre després de vèncer Keiko Fujimori de Fuerza Popular.
Activisme
Ha estat dirigent de l'Organització de rondes camperoles i dirigent de districte, provincial, regional i nacional del magisteri peruà, per més de dues dècades a Puña, província de Chota.[1] Va ser elegit president del Comitè de Lluita de les bases regionals del Sindicat Únic de Treballadors de l'Educació del Perú (SUTEP),[2][3][4] posteriorment va ser Secretari General de la Federació Nacional de Treballadors en l'Educació del Perú (FENATEP).[5][6]
Castillo inicià la campanya presidencial a mitjans de 2020,[7] i va prometre que de ser elegit President del Perú canviaria la Constitució Política del Perú de 1993, heretada del règim autoritari d'Alberto Fujimori, mitjançant la convocatòria d'una assemblea constituent, perquè l'estat peruà tingui molta més participació en l'economia peruana, i impulsaria una «revolució educativa» per a millorar la qualitat de l'ensenyament públic.[8][9]
També va declarar que desactivaria el Tribunal Constitucional si aquest s'oposava a la reforma constitucional perquè, segons les seves paraules, els magistrats defensen «una Constitució que ha acabat amb tots els drets i amb el saqueig del país». Així mateix, va esmentar que desactivaria la Defensoria del Poble de Perú, encara que després va matisar no voler desactivar-la sinó reforçar-la «en benefici dels més vulnerables». De la mateixa manera, va proposar prohibir les importacions de productes que es produeixen al país.[10][11] Aquesta proposta va ser criticada per alguns polítics i analistes. Per exemple, l'exministre Edgar Vásquez va comentar que el plantejament ja havia estat aplicat al Perú en la dècada del 1970: «Passa que quan un prohibeix importacions provoca escassetat de productes, pujada de preus, reducció de la qualitat dels productes i genera, paradoxalment, monopolis». Per la seva banda, l'analista Franco Olcese, va considerar la iniciativa com un «missatge negatiu per als consumidors».[12]
A més, va afirmar l'abril de 2021 que, de sortir electe, atorgaria l'indult presidencial a Antauro Humala, un etnocacerista que va ser sentenciat a dinou anys de presó després de liderar la presa d'una comissaria a Andahuaylas, en què van resultar morts quatre policies.[13][14]
Durant la campanya, Perú Libre va denunciar que Castillo va rebre amenaces de mort anònimes.[15] A més, el polític conservador i empresari Rafael López Aliaga, al finalitzar una manifestació en contra de la candidatura de Castillo, va proferir amenaces de mort cridant «Mort al comunisme!, Mort a Cerrón!, Mort a Castillo».[16]
Va aconseguir passar a la segona volta amb el 18.92% de vots vàlids. Enfrontant-se a la líder de Fuerza Popular, Keiko Fujimori.[17]
L'expresident de Bolívia Evo Morales va felicitar Castillo, afirmant que «va guanyar amb la nostra proposta» i que ja havia parlat amb ell per telèfon.[18] L'expresident de l'Uruguai José Mujica també va compartir l'aprovació de l'èxit de Castillo en la primera volta de les eleccions.[19]
La segona volta fou molt ajustada i només s'aconseguí imposar a la seva contrincant per 44.000 vots de diferència. Hi hagueren multitud d'impugnacions i protestes en contra i a favor però el 20 de juliol de 2021 el Jurado Nacional de Elecciones feia la publicació definitiva dels resultats. Amb el 50,12% dels vots va ser proclamat president electe. Fujimori va seguir declarant i insistint en les acusacions de frau electoral.[20]