Pere Villalba i Varneda
Pere Villalba i Varneda (Barcelona, 1938) és doctor en Filologia Clàssica des de 1981 per la Universitat de Barcelona, professor emèrit del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] És conegut per la seva expertesa dels pobles i dels escriptors de l'antiguitat grecoromana i de llurs seguidors a l'edata mitjana.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1938  (85/86 anys)Barcelona |
| Professor titular Filologia llatina, Universitat Autònoma de Barcelona | |
| 1987 – 2008 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lul·lisme i filologia clàssica |
| Ocupació | filòleg, escriptor, traductor, professor d'universitat, filòleg clàssic |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Membre de | |
És membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 13 de maig de 2004. Hi va cobrir la vacant d'Eudald Solà.[3] El 2007 va ser promogut doctor honoris causa en Filosofia i història de les idees per la Universitat de Palerm.[4] Hi va tenir una lectio magistralis amb el títol De arte addiscendi (l'art d'aprendre).[5]
Ha impartit la docència sobre el teatre llatí, l'elegia i Ciceró. Cal destacar la notable aportació a la fixació del text de les Ora Maritima de Ruf Fest Aviè, publicat en col·leccions diferents els anys 1986 i 1994; ha contribuït a la renovació dels estudis ciceronians amb la publicació dels tractats De senectute (1998) i De amicitia (1999), i el 2006 presenta la primera traducció catalana de De re publica, també de Ciceró.[1] Membre del Raimundus Lullus Institut,[6] ha establert el text crític de l'Arbor scientiae de Ramon Llull per al Corpus Christianorum (2001), i és autor de Ramon Llull. Vida i obres.[7][8] i Ramon Llull. Escriptor i filòsof de la diferència.[9]
És especialista en la història dels Jocs Olímpics (Olímpia. Orígens dels Jocs Olímpics, 1994),[10] i ha publicat fonts sobre l'evolució de la idea política en la Roma monàrquica i republicana (Roma a través dels historiadors clàssics, 1996). Els articles que ha publicat estan en consonància amb els temes tractats anteriorment i amb col·laboracions en matèries complementàries.