Pierre de Ronsard
poeta francès
Pierre de Ronsard (1524 - 1585) és un poeta francès del Renaixement, anomenat "príncep dels poetes" pels acadèmics francòfons. Lligat a la vida diplomàtica i privilegiat pels monarques i l'èxit de públic, va consagrar gran part de la seva vida a la poesia, tant en gènere èpic com a la lírica. Fou un gran amic del també poeta i compositor tolosí Jean Rangouse.[1] El també amic seu Jacques Mauduit li dedicà una Missa de Rèquiem.[2] I el músic coetani seu Antoine de Bertrand (1540-1581) li musicà els seus llibres dAmours.[3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 setembre 1524 La Possonnière Castle (en)  |
| Mort | 27 desembre 1585 (61 anys) La Riche |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de París |
| Activitat | |
| Lloc de treball | França |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Activitat | 1547 (Gregorià) – |
| Membre de | |
| Moviment | La Pléiade |
| Professors | Jean Dorat |
| Alumnes | Jean Vauquelin de La Fresnaye |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
Signatura  | |
   | |
Obres
- Odes el 1756 el músic Jean de Castro els hi posà música.[4]
- Les amours de Cassandre
- Le bocage royal
- Hymnes
- Poèmes
- La Franciade
Traduccions al català
- Amors de Cassandra. Tria de sonets. Traducció de Begoña Capllonch. Adesiara editorial, Martorell, 2013.
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre de Ronsard |