Pistacia atlantica
Pistacia atlantica és una espècie de pistatxer.[1] A l'Iran se'n diu baneh.[2]
.JPG)  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 19365844 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Anacardiaceae |
| Gènere | Pistacia |
| Espècie | Pistacia atlantica Desf. |
Distribució
És nadiu de l'altiplà i boscos muntanyosos de l'Iran, al nord d'Àfrica, on abans era molt comú,[3] però es va fer rar en sobrexplotar-ne la fusta. És característic d'Algèria fora de la zona desèrtica sahariana.[4]
Descripció
Pistacia atlantica és un arbre caducifoli de fins a 7 m d'alt amb la capçada densa. Li cal 200 anys per fer una amplada d'un metre. Les fulles són pinnades cadascuna amb 7 a 9 folíols lanceolats. Les fulles i branques sovint porten galles fetes per àfids.[5]
És dioic però alguns pocs exemplars són monoics.[6] El fruit, de 6 a 8 mm de diàmetre, és de color blau quan és madur.
Usos
És un arbre forestal valuós, tradicionalment se n'ha usat la resina com a medicinal. Els tanins de les galles serveixen de tint. Els fruits són comestibles, però no tan apreciats com els de Pistacia vera. També és una planta ornamental en jardins.[7] A Califòrnia es fa servir com a portaempelt del pistatxer Pistacia vera.[8]
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pistacia atlantica |