Pobresa energètica
La pobresa energètica és la situació de persones que tenen un accés difícil a l'energia necessària per conduir una vida digna i sana: per cuinar, escalfar, refredar, il·luminar, comunicar….
Es distingeixen dues menes de pobresa energètica: d'un costat hi ha la pobresa doguda a l'absència de xarxes de distribució ben desenvolupades accessibles a tothom, tal com és la situació entre d'altres a l'Àfrica subsahariana i l'Àsia sud-oriental i d'un altre costat hi la situació d'una franja creixent de persones que no poden pagar les factures d'energia, una situació més comuna a Occident.[1] Generalment, s'hi incorpora l'insuficient accés a l'aigua potable, sigui per manca de xarxa o per manca de renda.
Pobresa energètica a Europa
A Europa, les causes principals són les rendes insuficients (sou, prestació d'atur, pensió…), la baixa qualitat de l'habitatge així com l'encariment dels lloguers i dels preus de l'energia.[2] S'ha definit la pobresa energètica com al fet ocorregut quan una llar no pot disposar d'adients serveis energètics per un equivalent al 10% dels ingressos.[3] La definició simplista de la pobresa en un percentatge de la renda té moltes inconvenients i una definició més consistent fa menester, car de la definició correcta depèn una reposta política eficaç que compta amb tot els factors del problema.[4]
Les conseqüències principals de pobresa energètica en són l'endeutament, mala salut física i mental, retard escolar, desnonaments, degradació dels edificis i més emissions de CO₂ per manca d'eficiència energètica. El 2019, a l'estat espanyol 9,6% de les famílies tenien problemes de pagament de la factura d'energia i l'estat es situava en sisena posició (després Grècia, Bulgària, Romània, Croàcia i Hongria).[5] El 2010, a Catalunya una de cada set llars tenia rebuts pendents.[6]
A l'estat espanyol, el Ministeri per a la Transició Ecològica va publicar el 2019 el projecte d'Estrategia contra la pobresa energètica 2019-2014.[7] S'hi prometia «establir un sistema robust de seguiment» d'aquest fenomen mitjançant quatre indicadors, amb un informe anual que s'hauria hagut de publicar «a tot tardar el 15 d'octubre de cada any».[5] Alguns governs autonòmics han legislat per evitar el tall de subministrament de gas o electricitat, o finançar part del preu del subministrament en els mesos de més fred a les famílies més vulnerables.[8]
El 2018, la Comissió europea va crear l'Observatori europeu de la pobresa energètica (EPOV, segons l'acrònim anglès EU Energy Poverty Observatory) que té la missió d'inventoriar el problema i les bones solucions desenvolupades a la Unió[9]
Referències
Bibliografia
- Boardman, Brenda. Fixing Fuel Poverty: Challenges and Solutions (en anglès). Routledge, 2012. ISBN 1136545727.
- «Real Decreto-ley 17/2021, de 14 de septiembre, de medidas urgentes para mitigar el impacto de la escalada de precios del gas natural en los mercados minoristas de gas y electricidad.» (en castellà). Butlletí oficial de l'Estat, 15-09-2021, pàg. 112378-112409. ISSN: 0212-033X.
- «Estrategia nacional contra la pobreza energètica 2019-2024» (en castellà). Ministeri de la Transició Ecològica, 2018. [Consulta: 8 desembre 2021].
- Cutting the cost of cold : affordable warmth for healthier homes. Londres: E & FN Spon, 2000. ISBN 0-203-98605-9.
Enllaços externs
- «La pobreza energética» (vídeo) (en castellà). Para todos. La 2 - TVE, 08-03-2012.
- «Qué és APE». Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).
- «No puc pagar les factures de l'aigua, el gas i la llum». Generalitat de Catalunya, 27-10-2021. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2021. [Consulta: 8 desembre 2021].
- «Energy Poverty Advisory Hub» (en anglès). Comissió europea. [Consulta: 8 desembre 2021].