Ponç II de Cabrera
Ponç II de Cabrera (1098 -1145), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana. Ostentava els títols de vescomte de Cabrera (1132-1145), Girona (1132-1145) i, com a Ponç I, el de vescomte d'Àger (1131-1145).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XII  |
| Mort | 1162 (Gregorià) Zamora |
| Família | |
| Família | Cabrera |
| Cònjuge | Sança |
| Fills | Guerau III de Cabrera Ponç de Cabrera |
| Pare | Guerau II de Cabrera |
Premis alferes i majordom d'Alfons VII de Castella | |
.svg) | |
Orígens familiars
Fill de Guerau II de Cabrera[1] i d'Estefania Mala signada dita també Gelvira.
| 16. Gausfred de Cabrera | ||||||||||||||||
| 8. Guerau I de Cabrera | ||||||||||||||||
| 4. Ponç I de Cabrera | ||||||||||||||||
| 18. Amat de Montsoriu | ||||||||||||||||
| 9. Ermessenda de Montsoriu | ||||||||||||||||
| 19. Sança | ||||||||||||||||
| 2. Guerau II de Cabrera | ||||||||||||||||
| 20. Miró de Tost | ||||||||||||||||
| 10. Arnau Mir de Tost | ||||||||||||||||
| 21. Sança | ||||||||||||||||
| 5. Letgarda de Tost | ||||||||||||||||
| 11. Arsenda d'Àger | ||||||||||||||||
| 1. Ponç II de Cabrera | ||||||||||||||||
| 3. Estefania Mala Signada | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents
Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Junt amb ella van concebre els següents fills:
- Guerau III de Cabrera, qui succeí al seu pare.
- Ponç de Cabrera, senyor d'Almonacid i qui inicià el llinatge dels Ponce de Cabrera i els Ponce de León. (aquest fet és discutit i hi ha dubtes si no es tractava sinó del seu cosí)[1]
Fets destacats
Va acompanyar Berenguera de Barcelona, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a Castella (1128) a la seva boda amb el rei Alfons VII de Castella.[1] Aquest el nomenà alferes i li cedí territoris jurisdiccionals, com el castell d'Alboer.[1] Val a dir que en aquells temps hi havia dos Ponç a la cort d'Alfons VII: Ponç II vescomte de Cabrera, i Ponce Cabrera, cosí de l'anterior i fill de Ponç de Cabrera. Ponce de Cabrera era majordom d'Alfons VII i va participar en el setge de Baeza i en la conquesta d'Almeria.[1]
Quan va tornar a Catalunya, s'apropià per la força l'alou de Vilamajor, després d'unes aspres disputes amb l'abat d'Àger.
Va morir el 1145, segons alguns cronistes sense descendència, fet que faria suposar que Guerau III no seria el seu fill sinó el seu germà.[1]
Referències
| Precedit per: Guerau II de Cabrera | Vescomte de Cabrera 1132-1162 Vescomte d'Àger 1131-1145 | Succeït per: Guerau III de Cabrera |