Poqomchi'

Fonologia

El sistema fonològic pocomchi' consta de cinc vocals: a, i, i, o, o, que poden ser curtes o llargues, en aquest cas posseeixen una durada doble de la normal. El sistema de consonants consta de 25 sons representats per les grafies: b,c,ch,h,j,k,l m,n,p,q,r,s,t,w,x,i,z i les grafies glotalitzades: c', ch', k', p', q', t', tz'.

Totes les paraules en aquest idioma s'accentuen en l'última síl·laba amb excepció en aquells préstecs de l'espanyol "xamána" "Xíla" "úla"; setmana, cadira, hule respectivament

Morfologia i Sintaxi

Com tota llengua maia, es tracta d'una llengua ergativa amb ergativitat escindida, donant el mateix tracte a fi d'una acció transitiva com el subjecte d'una acció intransitiva en la majoria dels casos. La forma més simple per estructurar una frase és la següent: Verb + complement + subjecte.

Hi ha dos sistemes bàsics per ordenar l'oració pocomchi':

Verb/Subjecte

• Xinjamanic i hin

lit. Vaig córrer jo

• tz'ukulcat i hat

lit. estàs sentat tú

Subcjete/Verb

• Re hin Xinjamanic

lit. Jo vaig córrer

Tots dos ordres poden ser alterats quan l'oració és de tipus transitiva i es desitja marcar al tema (re) del qual es parla sigui aquest el subjecte o objecte d'una acció.

Tipus de Verbs

Verbs transitius

Descriuen accions en les quals participen explícita o implícitament un objecte i un subjecte marcats dins de l'oració per partícules pronominals. Ex.

• Re hin xinch'ey i pedro

Jo colpegi Pedro

• Re hat xalok' kiib tilul

Vostè va comprar dos bananers

Verbs intransitius

Expressa accions en les quals participa únicament un subjecte sense un objecte al que es dirigeixi l'acció

• re' hin xinjamanik

Jo vaig córrer

Conjugació dels Verbs

En aquest idioma la informació sobre l'acció se centra en l'estat de desenvolupament en el que es troba i els participants que la fan :

Pronoms

Clítics

Joc APoden actuar com a subjectes de tot acció transitiva. Endemés fan la funció de possessius quan es troben davant d'un substantiu comú.

• Awex el teu pantaló
• Re hat xachey i pedro tú vas colpejar Pedro

Joc BActuen com a subjectes d'accions intransitives imperatives (ti) habituals (sense marca) i de possible realització (e-).

• tiponok pan nipat vaig arribar a casa meva
• Re hin kinoj pan tinamit "vaig cap al poble"
• Re' take re' equiponic ar ells arribarien (podrien arribar) allà

Joc cFuncionen com a subjectes de verbs intransitius i objectes de verbs transitius quan l'acció ha conclòs i com a subjectes de verbs d'estat.

• Xinwirik i hin jo vaig dormir
• Re hin Xatnich'ey i hat et vaig colpejar
• re hin Tz'ukulkin Jo estic assegut

Lliures

Relacionals

^[6]