El 1963 —fa 60 anys!— el metge Jacques Ferron, son germà Paul Ferron, Robert Lynch, Robert Millet dit Bagnolet, Robert Cliche, Rénald Savoie, Pierre Gascon, Otto Bengle, André Goulet i altres fundaren el Partit Rhinoceros; el mateix any, el FLQ publicà el primer número de La CognéeEl 1974 —fa 49 anys— el grup de música Beau Dommage publicà llur primer àlbum, homònim
El 1970 —fa 53 anys—, el ministre Laporte escrigué una carta en la qual relatava que es trobava bé; mentrestant, el govern federal desplegà soldats a Ottawa, alhora que ambdós parts designaren intermediaris.
El 1687 —ara fa 336 anys— morí el notable Pierre Duquet, primer notari natiu de Nova França i participant a diverses exploracions al nord i a territori iroqués.[1]
El 1970 —ara fa 53 anys—, enmig de la Crisi d'Octubre, l'advocat representant del FLQ, Robert Lemieux, fon alliberat de presó: mampreses les negociacions entre ell i Demers (negociador designat pel govern), Lemieux abandonà la taula de diàleg. Mentrestant, el Primer Ministre Pierre Elliott Trudeau pronuncià la famosa resposta «Just watch me» a les preguntes dels periodistes.
El 1989 —ara fa 34 anys— el grup Voivod publicà el disc Nothingface.[2]
Un any després —ara en fa 55— acabà el congrés fundacional del Parti Québécois, encapçalat per Levesque, al Petit Colisée de Quebec.
El 1970, enmig de la Crisi d'Octubre, Demers i Lemieux repreneren les negociacions, mentre el gabinet federal es reunia per a posar fi a la crisi i un grup de setze personalitats encapçalades per Lévesque urgien a una resolució pactada del conflicte.
Naiximents
El 1662 —fa 361 anys— nasqué a Laval (Mayenne) el missioner Pierre-Gabriel Marais.[3]
El 1970 —fa 53 anys— es trencà definitavement la negociació. El govern del Quebec sol·licità l'enviament de l'exèrcit, alhora que els segrestadors reberen una oferta de salconduit. El Primer Ministre Bourassa s'adreçà al parlament:
«
Actuellement, au Québec, le régime démocratique est menacé… et c’est notre responsabilité première et essentielle de le sauvegarder.
El 1690 —fa 333 anys— un emissari de la flota de William Phipps lliurà a les 6 del matí una petició de rendició en una hora al governador Frontenac, el qual respongué amb estes paraules:
«
Je nay point de Reponse a faire a vostre general que par la bouche de mes cannons et a coups de fuzil.
El 1970 —fa 53 anys— Trudeau urgí el seu gabinet a atendre la petició d'ajuda del Quebec i el govern provincial demanà l'aplicació de la Llei sobre les mesures de guerra (Q3258628), a la qual el federal accedí una hora després. Al llarg del dia, les forces de seguretat detingueren quatre-centes cinquanta-set persones.
El 1970 el Govern del Quebec emeté un comunicat amb els detalls d'un salconduit ofert pel govern cubà per raons humanitàries, però el FLQ n'emeté un altre en què anunciava l'execució del ministre Laporte: el seu cadàver fon trobat al maleter d'un cotxe, prop de l'aeroport de Saint-Hubert.
El 1692 —fa 331 anys— un escamot d'iroquesos capturà vint persones que treballaven a fora de Verchères: la filla del senyor, Madeleine de Verchères, aconseguí escapar i donar l'alerta; la llegenda conta que rebutjà l'atac en un setge de huit dies.[4]
El 1970 —fa 53 anys— es féu pública l'autòpsia del ministre Laporte, que concloïa que havia mort estrangulat i que, a més, tenia tres ferides superficials al cos.
El 1864 —fa 159 anys— acabà la Conferència de Quebec entre les províncies britàniques de l'Amèrica del Nord amb un acord de setanta-dos resolucions que se sotmetrien a les legislatures respectives.
.svg){kind=small}
.png){kind=small}
.jpg)
_Benjamin_Soulte_(1841-1923).jpg)
