Prejudici

Praejudicium, segons l'etimologia, sostenia Asconi que és alguna cosa que, un cop establerta, serveix d'exemple (exemplum) a judicis posteriors. Entre els romans, el terme resultava polisèmic i també feia referència als treballs preparatoris dels judicis, o a la recollida de proves necessàries per a resoldre'ls (p. ex.: en casos en què el pare refusava la potestat sobre el fill nascut, el prejudici consistia a provar la seva paternitat biològica [Praejudium cum patre de partum agnoscendo]).^[2]

El prejudici sorgeix per conveniència, per discriminar, descartar o dominar altres persones, o acceptar preferentment, sense tenir remordiments i sense reflexionar si això és bo o dolent, o si és una opinió objectiva o subjectiva. Per tant, les pomes verdes es consideren més perilloses que les vermelles. Comunament, és una actitud hostil o, menys freqüentment, favorable cap a una persona que pertany a un grup determinat, simplement pel fet de pertànyer a aquest grup, en la presumpció que posseeix les qualitats negatives o positives atribuïdes a aquest grup. L'opinió d'aquesta mena es produeix sense tenir prou dades per a poder jutjar els fets o l'individu concrets.

El prejudici és una avaluació preconcebuda de les persones, una idea preconcebuda que es té sobre els altres.

El prejudici consisteix a tenir una opinió o idea sobre una persona o un membre d'un grup sense realment conèixer l'individu. L'antipatia sol basar-se en una informació passada sobre un individu en particular o un poc de coneixement detallat dels fets.

L'extensió de les pròpies experiències negatives al cas general es pot considerar com un biaix cognitiu. Per exemple, una persona que ha tingut una sèrie de relacions negatives amb membres del sexe oposat pot desenvolupar un prejudici contra aquest sexe, i assumir així que els factors que danyen les relacions sempre estan presents en aquest sexe, i adoptar el conjunt de prejudicis que es coneix com a sexisme. O, si una persona ha crescut amb el concepte que els membres del grup «G» tenen certes característiques, a causa d'una trobada amarga en el passat amb un membre "X", pot assumir que tots els membres del grup són com "X" i tractar tots els membres d'aquest grup en funció d'aquesta experiència: racisme, prejudicis relacionats amb la llengua (tractar certes variants dialectals d'una llengua com si no fossin idiomes, per exemple), intolerància religiosa, homofòbia, o el rebuig d'algú perquè el seu partit polític és diferent del propi.

En altres casos, està relacionat amb el tribalisme. Als joves d'un grup, en una educació primerenca, se'ls ensenya que certs valors i actituds són els «correctes». Es formen opinions sense sospesar les proves d'ambdós costats de l'assumpte considerat. Molts comportaments prejudicials es formen en la infància per voler emular la manera de pensar i parlar dels grans, sense intenció maliciosa per part del nen o nena. L'adult que acostuma a verbalitzar prejudicis davant dels fills pot, fins i tot, sorprendre's en sentir un seguit d'improperis amb les seves pròpies opinions a "mig cuinar" sobre certs grups o fets, en boca dels seus fills i filles (especialment, en llocs i moments inoportuns).

Gordon Allport va crear una escala per mesurar la presència de prejudicis en la societat i els seus efectes.^[3] Va analitzar com els prejudicis envers una minoria evolucionen dins el grup social majoritari. El primer grau, anomenat antilocució, es caracteritza per burlar-se d'un col·lectiu o bé criticar-lo en un ambient de creixent tolerància cap a aquestes conductes (discurs d'odi). El segon grau suposa l'exclusió indirecta del col·lectiu, evitant que s'integri en la majoria o rebutjant-hi el contacte si no és obligatori. No es produeix una agressió, però l'aïllament té conseqüències psicològiques en els afectats.

El tercer estadi ja suposa una acció directa de discriminació, en qualsevol àmbit (laboral, social, de mobilitat...). A partir del quart grau, comencen els atacs contra els membres del col·lectiu, que en un grau 5 esdevenen una guerra oberta, usualment de genocidi.