Premi Nacional de Patrimoni Cultural
El Premi Nacional de Patrimoni Cultural formà part dels Premis Nacionals de Cultura i fou concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectòria professionals de cada guardonat en la seva categoria defensant el patrimoni cultural, amb una dotació de 18.000 euros.
| Tipus | Premi Nacional de Cultura  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Premi Nacional de Cultura | ||
| Vigència | 1995 - 2012 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Conferit per | Generalitat de Catalunya | ||
El premi fou designat per un jurat encapçalat pel Conseller de Cultura i era atorgat en una cerimònia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura. A principis d'abril de 2013 es va fer públic que el Govern de la Generalitat de Catalunya reduïa els premis Nacionals de Cultura de 16 a 10 guardonats, i n'abolia les categories, creant un sol guardó de Premi Nacional de Cultura, amb la intenció de "tallar el creixement il·limitat de categories".[1]
Guanyadors
Des de 1995 el Premi Nacional de Patrimoni Cultural s'ha atorgat a:[2]
- 1995 — Arcadi Pla i Masmiquel
- 1996 — Josep Perarnau i Espelt
- 1997 — Francisco Javier Asarta Ferraz, Robert Brufau i Niubó i Raquel Lacuesta
- 1998 — Joan Rodon i Bonet
- 1999 — Lluís Clotet i Ballús i Ignasi Paricio Ansuátegui
- 2000 — Ignasi de Solà-Morales i Rubió, Xavier Fabré i Carreras i Lluís Dilmé i Romagós
- 2001 — Enric Miralles i Moya (a títol pòstum) i Benedetta Tagliabue
- 2002 — Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans per l'Atles Lingüístic del Domini Català[3]
- 2003 — Museu Episcopal de Vic
- 2004 — Manel Risques Corbella i Ricard Vinyes Ribas
- 2005 — L'Avenç
- 2006 — Museu del Cinema de Girona
- 2007 — Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana
- 2008 — Patronat d'Estudis Osonencs
- 2009 — Fundació Vila Casas
- 2010 — Albert García Espuche
- 2011 — David Balsells[4]
- 2012 — Museu Etnogràfic de Ripoll[5]