Província de Burdur
província de Turquia
Burdur és una província de Turquia, situada al sud-oest el país. Limita al sud amb Muğla i Antalya, a l'oest amb Denizli, amb Afyon al nord, i amb Isparta a l'est. Ocupa una superfície de 6,887 km² i té una població de 251.550 habitants. La capital provincial és la ciutat de Burdur.
Burdur ili (tr) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Turquia | ||||
Capital | Burdur | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 269.926 (2018) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 15000–15999 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 248 | ||||
ISO 3166-2 | TR-15 | ||||
Codi NUTS | TR613 | ||||
Lloc web | burdur.gov.tr |
Burdur està situada a la "Regió dels Llacs" de Turquia i té molts llacs de diverses mides, el més gran dels quals és el Llac Burdur, que rep el nom de la província. El Llac Salda és el segon llac més gran de la província i es considera que és un dels llacs més nets al món.
Districtes
La província de Burdur es divideix en 11 districtes:
Vegeu també
Enllaços externs
- Lloc web oficial del governador
- Informació sobre el pronòstic del temps a Burdur Arxivat 2011-08-24 a Wayback Machine.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Burdur |
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García