Quítxua II
El quítxua II, també denominat quítxua A i wámpuy,[1] és la més estesa de les dues branques filogenètiques de les llengües quítxues. El quítxua és oficial a nivell nacional en diversos estats: el Perú amb 3,8 milions, —segons el cens de 2017—, Bolívia, amb 2,4 milions —segons dades de 2004—[2] i l'Equador, amb 450 mil parlants.[3] També es parla, sense ser oficial a nivell nacional, en el nord de l'Argentina —930.000—, el nord de Xile —180.000— i a Colòmbia —<20.000—.[2]
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 7.800.000 |
| Estat | Perú, Argentina, Bolívia i Xile |
.svg&lang=ca) | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua | |
| Codis | |
| Glottolog | quec1388 |
| Hi ha una edició en Quítxua meridional de la Viquipèdia |
| Prova Wikipedia en Quichua septentrional a Wikimedia Incubator. |
| Prova Wikipedia en Quechua nordperuà a Wikimedia Incubator. |
En la seva proposta original Alfredo Torero no sols va classificar al quítxua en les branques Q. I i Q. II, sinó que a més dividí el quítxua II en tres branques: A, B i C. Mentre la branca A no es descrivia per característiques comunes sinó per la seva posició intermèdia enfront dels quítxues centrals, les branques B i C van ser millor propostes sobre la base de les seves innovacions comunes. El Quítxua II B conté es distribueix des dels departaments de Nariño i Putumayo (Colòmbia) fins a la regió peruana de San Martín, incloent la totalitat de dialectes en el l'Equador. Els dialectes de la branca II B solen sonorizar la consonant posterior a "n" (per exemple, [ˈiŋ.ga] en comptes de [ˈiŋ.ca]) i pronunciar "q" com [k], perdent les vocals tots els canvis que tenen en els altres dialectes quan són limítrofs a aquesta lletra. D'altra banda, el Quítxua II C ve a ser el que es coneix per quítxua meridional, i es distribueix per la Serra sud peruana, la puna de la regió xilena de Antofagasta, els Andes bolivians i el nord argentí. Les variants del Cusco, Puno, Arequipa i Bolívia, així com de Jujuy, Argentina, que han manllevat les consonants oclusives aspirades i glotalitzades de l'aimara, pertanyen al subgrup Cusco-Collao.
- Quítxua II A
- Cajamarca (qvc)
- Incahuasi-Cañaris - (quf)
- Laraos
- Lincha
- Quítxua II B
- Chachapoyas
- Lamas
- Equador-Colòmbia
- Quítxua costaner
- Quítxua II C
- Ayacucho
- Cusco-Bolivia
- Santiaguenyo
La proposta inicial incloïa al quítxua de Pacaraos en el grup Q. II A, no obstant això, va ser discutida la seva ubicació juntament amb la branca Q. I.
Referències
Bibliografia
- Adelaar, W. & Muysken, P.. The Language of the Andes. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-36275-7.