El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat. El regne fou, doncs, un dels Estats Llatins d'Orient; no sempre, però, els reis de Jerusalem posseïren la ciutat que donava nom al seu regne. La fi del regne s'esdevingué el 1291, quan els musulmans recuperaren la ciutat d'Acre, darrer baluard dels croats a Terra Santa.
Jerusalem fou conquerida pels musulmans el 20 de setembre de 1187. El nom de regne de Jerusalem es continuarà usant per referir-se al regne croat de Terra Santa, tot i que serà només entre 1229 i 1244 que Jerusalem tornarà a formar part del regne.
1187-1291 : El regne de Sant Joan d'Acre
Malgrat la pèrdua de Jerusalem, van continuar les lluites internes entre els marits de les dues filles d'Amalric I. El 1192, s'arribà a l'acord pel qual Guiu de Lusignan rebé el regne de Xipre i Conrad de Montferrat, allò que quedava de l'antic regne de Jerusalem, el qual tenia la seva capital a Sant Joan d'Acre.
1190-1192 : regnat personal de Guiu de Lusignan, contestat per la seva cunyada Isabel i el seu marit Conrad I de Montferrat.
1190-1206: Isabel I (1171 † 1206), filla d'Amalric I i de Maria Comnena, conjuntament amb els seus diferents marits
El 1232, els senyors s'alliberaren de les forces de Frederic II i organitzaren un govern col·legial en què la idea de l'existència d'un regne era purament nominal. Aquest govern va estar dominat per:
1254-1268: Conradí o Conrad III de Jerusalem (1252 † 1268), fill de Conrad IV i d'Elisabet de Baviera, en realitat, però, mai no va anar al regne i continuà l'anarquia senyorial imposada des de 1232.
Paral·lelament, diferents membres de la família reial es proclamaren regents, sense assumir-ne veritablement el govern:
1232-1246: Alícia de Xampanya, filla d'Enric de Xampanya i d'Isabel I de Jerusalem, casada amb Hug I, rei de Xipre
1264-1268: Hug III de Poitiers-Lusignan, rei de Xipre, fill d'Enric de Poitiers i d'Isabel de Xipre, regent en nom d'Hug II, després en nom seu a la mort del seu cosí (1267)
El 1268, a la mort de Conradí, dos cosins seus reivindicaren el tron :
Hug I de Jerusalem, rei de Xipre com Hug III, qui intentà governar el regne de Jerusalem des de 1269 fins a 1276, però davant de l'oposició dels barons, va abandonar el propòsit, tot i conservar el títol reial. El seu fill Enric II de Xipre regnà des de 1286 fins 1291.
El 1291, Sant Joan d'Acre, darrer bastió llatí a Palestina, fou presa pels musulmans amb la qual cosa va desaparèixer el regne. D'ençà d'aleshores, diferents prínceps europeus usaren o reivindicaren el títol de rei de Jerusalem, el qual, malgrat el seu prestigi, no tenia cap valor.