Renault R23

El xassís va ser dissenyat per Mike Gascoyne, Bob Bell, Tim Densham i John Iley amb Pat Symonds supervisant el disseny i la producció del cotxe com a director executiu d'Enginyeria i Jean-Jacques His liderant el disseny del motor.^[3]

Renault va ser innovador durant aquest període produint dissenys no estàndard com el motor de 10 cilindres de 111° per a l'RS23 de 2003, que va ser dissenyat per baixar eficaçment el centre de gravetat del motor i millorar així el maneig del cotxe.^[4]Això finalment va resultar massa poc fiable i pesat, de manera que Renault va tornar a un angle en V de 72 graus amb el R24 de l'any següent.

Va ser un cotxe que va mostrar velocitat i fiabilitat durant la temporada, aconseguint superar tant el Williams com el McLaren, a més de demostrar ser un desafiador constant per als igualment ràpids BAR Hondas de Jenson Button i Takuma Sato. No obstant això, va ser superat habitualment pel Ferrari F2004 de Michael Schumacher i Rubens Barrichello, ja que el duo de Ferrari va guanyar 15 de les 18 curses el 2004. La formació de pilots era Jarno Trulli i Fernando Alonso.^[5]

Amb l'esperança d'assolir el segon lloc al Campionat de Constructors, Renault va substituir Trulli pel campió del món de 1997 Jacques Villeneuve per a les tres últimes carreres.^[6] No obstant això, Villeneuve, allunyat de les curses de F1 durant gairebé una temporada sencera i lluitant per aclimatar-se ràpidament a competir al primer nivell, no va impressionar, i l'equip va acabar tercer darrere de l'antic equip BAR de Villeneuve amb 105 punts.