Roc Pifarré i Florejachs
Roc Pifarré i Florejachs (Lleida, Segrià, 20 d'agost de 1929 - Barcelona, 22 de juny de 2010) va ser un metge català.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 agost 1929  Lleida |
| Mort | 22 juny 2010 (80 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina, cirurgia i cirurgia cardíaca |
| Ocupació | metge, cirurgià |
| Ocupador | Georgetown University Medical Center (en)  (1959–1961)St. Mary's Hospital (1956–1957) |
Premis
| |
Biografia
El 1953 es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona. El 1956 va marxar als Estats Units per ampliar estudis de cirurgia cardíaca. Després d'uns mesos a la Universitat de Houston, va fer una estada a la Universitat de Georgetown (Washington DC) i posteriorment, amb un visat de cinc anys del Canadà, va passar a la Universitat MacGill de Montreal, on va ser professor de cirurgia coronària durant tres anys.[3] Es va especialitzar en l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori i va ser cap del Departament de Cirurgia Toràcica i Cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d'on va impulsar el desenvolupament de la cirurgia cardíaca.
Va treballar a diversos hospitals dels Estats Units i el Canadà: al St. Mary's Hospital de Nova Jersey (1956-1957), al Prince George's General Hospital de Maryland (1957-1959), a la Georgetown University de Washington DC (1959-1961), a la MacGill University del Canadà (1961-1962), al Royal Victoria Hospital del Canadà (1962-1963) i al Royal Edward Chest Hospital del Canadà. Finalment va ser nomenat Cap de la Secció de Cirurgia Toràcica i Cardio-vascular del Loyola University Medical Center, a Maywood, Illinois i Professor de la Stritch School of Medicine d'aquest centre el 1969 fins al 1996, any en què es va retirar i va ser nomenat Professor Emèrit. Es calcula que sota la seva direcció es van fer a Loyola uns 25.000 tractaments cardíacs.
El 1964 va obtenir el certificat especial del Canadà en cirurgia toràcica, i posteriorment va obtenir el certificat del Consell Americà de Cirurgia General (1965), i del Consell Americà de Cirurgia Toràcica (1967). El 1972 va ser el primer cirurgià del món a operar enmig d'una crisi cardíaca amb bons resultats.
A començament de la dècada de 1980, el seu equip va començar a aplicar un cor artificial total (TAH, de l'anglès total artificial heart) en malalts cardíacs en fase terminal d'insuficiència i pendents de rebre un trasplantament de cor.[3] En tres ocasions va tractar-se de la seva tornada a Catalunya; s'hi van interessar els hospitals de Bellvitge i de la Santa Creu i Sant Pau i també l'Hospital General de Catalunya, però les promeses que li van fer mai no van arribar a concretar-se i va continuar als Estats Units.[4]
Roc Pifarré va morir a l'Hospital Quiron de Barcelona el 22 de juny de 2010.[4] La seva vídua, Teresa Ribalta, va donar 100.000 euros a l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida - Fundació Dr. Pifarré, per fomentar la recerca, i altres 100.000 euros a la Biblioteca de Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida per augmentar el seu fons bibliogràfic i millorar els equipaments relacionats amb la recerca de malalties cardiovasculars.[5] Anteriorment, l'any 2016, havia donat la Universitat de Lleida el fons del seu marit (des de 1960 a 1910), consistent en documentació personal i professional i la seva biblioteca personal.[6]
Reconeixements
Va rebre el Premio al Mérito Civil el 1980, la Stritch Gold Medal el 1982 i la Creu de Sant Jordi el 1995. L'any 1999 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.[7] i el 2009 li va ser concedit el I Premi Internacional Ciutat de Lleida.
Des de 2012 els jardins de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova porten el nom de Roc Pifarré.[8]
Obres
- Evolució històrica de la cirurgia cardíaca (2001)