Dinastia ruríkida

(S'ha redirigit des de: Ruríkides)

La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA: [ˈrjʉrʲɪkəvʲɪt͡ɕɪ]; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C.[1] Els ruríkides van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan segle xiii, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).

Infotaula d'organitzacióDinastia ruríkida
Coats of arms of the House of Jagiellon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdinastia
casa noble Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació862
FundadorRúrik Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1598 Modifica el valor a Wikidata
Format per
Shuysky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La branca Romanovich de la dinastia governava la Rus central i occidental. Aquests territoris van ser unificats per Romà el Gran i el seu fill Daniel, que més tard va ser coronat rei de Galítsia- Volínia. Després de l'extinció de la dinastia, Polònia i Lituània van absorbir el regne i el títol del seu rei va passar finalment als sobirans de l'Imperi Austrohongarès. La sobirania continuada dels ruríkides des del segle ix fins al XIV representa part del procés històric d'Ucraïna.[2] En la historiografia ucraïnesa, no es considera que la civilització de Rússia (de vegades anomenada Ucraïna-Rússia) acabés el 1240, sinó que simplement va canviar el centre lleugerament cap a l'oest.[3][2]

Després de la desintegració de la Rus de Kíev, l'estat més poderós que va sorgir finalment va ser el Gran Ducat de Moscou, inicialment una part de Vladímir-Súzdal, que va establir les bases de la moderna nació russa, juntament amb la República de Nóvgorod.[4] Ivan III va abandonar el control de l'Horda d'Or i va consolidar tota la Rus central i del nord, governant-la com a "Príncep de tota la Rus".[5][6] Ivan IV va assumir el títol de "Tsar de tota Rússia" i va transformar l'estat en el Tsarat Rus. La dinastia Rúrik va governar fins al 1598, després del qual van ser succeïts pels Romànov després del Període Tumultuós.[7]

Com a dinastia governant, la dinastia Rúrik es va mantenir en algunes parts de Rus durant un total de vint-i-una generacions en línia masculina, des de Rúrik (mort el 879) fins a Teodor I de Rússia (mort el 1598), un període de més de 700 anys. Són una de les cases reials més antigues d'Europa, amb nombroses branques cadets existents.

La següent llista inclou tota la saga de la dinastia ruríkida que varen derivar en el posterior Imperi Rus, i l'actual territori de Rússia: Nóvgorod, Kíev, Vladímir-Súzdal i Moscou. Descendeixen tots òbviament de Rúrik.

Prínceps de Nóvgorod

Grans Ducs de Kíev

Prínceps de Galítsia-Volínia

  • Roman Mstislàvitx (1199-1205)
  • Daniel de Galítsia (1238-1264)
  • Lev I de Galítsia (1264-1301)
  • Iuri I de Galítsia (1301-1308)
  • Andriy de Galítsia
    Lev II de Galítsia (1308-1323)

Grans Prínceps de Vladímir-Súzdal

  • 1168 - 1174 Andreu Bogoliubsky, primer gran príncep de Vladimir, fill de Iuri Dolgoruki
  • 1174 - 1176 Mikhaïl, fill de Iuri Dolgoruki
  • 1176 - 1212 Vsèvolod al Gran Niu, 11. º fill de Iuri Dolgoruki
  • 1212 - 1216 Iuri II, tercer fill de Vsèvolod el Gran Niu
  • 1216 - 1218 Constantí I, fill gran de Vsèvolod el Gran Niu
  • 1218 - 1238 Iuri II, restaurat
  • 1238 - 1246 Iaroslav II, quart fill de Vsèvolod el Gran Niu
  • 1246 - 1249 Sviatoslav III, sisè fill de Vsèvolod el Gran Niu
  • 1249 - 1252 Andreu II, tercer fill de Iaroslav II
  • 1252 - 1263 Alexandre Nevski, quart fill de Iaroslav II
  • 1264 - 1271 Iaroslav III, fill de Iaroslav II
  • 1272 - 1277 Basili de Kostromà, fill menor de Iaroslav II
  • 1277 - 1294 Demetri de Pereslavl, segon fill d'Alexandre Nevski
  • 1294 - 1304 Andreu de Gorodets, fill d'Alexandre Nevski
  • 1304 - 1318 Miguel de Tver, segon fill de Iaroslav III
  • 1318 - 1322 Iuri de Moscou
  • 1322 - 1326 Demetri de Tver
  • 1326 - 1327 Alexandre de Tver
  • 1328 - 1341 Ivan I de Moscou (Iván Kalita)
  • 1341 - 1353 Simeó de Moscou (Simeó l'Orgullós)
  • 1353 - 1359 Ivan II de Moscou (Ivan el Bo)
  • 1359 - 1362 Demetri de Suzdal

Prínceps i Grans Prínceps de Moscou

Tsars russos

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia ruríkida
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica