Síndrome de Fitz-Hugh-Curtis
La síndrome de Fitz-Hugh-Curtis, també coneguda com a perihepatitis,[1] és una malaltia pelviana inflamatòria que afecta la càpsula hepàtica i el peritoneu adjacent, creant-hi adhesions. Entre les causes d'aquesta malaltia, hi ha infeccions pelvianes associades a malalties genitals per Chlamydia trachomatis o per Neisseria gonorrhoeae. Aquesta síndrome fou batejada pels metges Thomas Fitz-Hugh i Arthur Hale Curtis, els primers a informar-ne durant els anys 1930.[2][3] Malgrat això, les adherències semblants a "cordes de violí" havien estat ja descrites de 1920 ençà, per Cario Stajano.[4]
 Adhesions perihepàtiques | |
| Tipus | peritonitis i clamidiosi  |
|---|---|
| Classificació | |
| CIM-9 | 098.86 i 099.56 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 4843 |
| eMedicine | 256448 |
| MeSH | C537936 |
| UMLS CUI | C0341816 |
Tot i ser una malaltia infreqüent, és més comuna en dones joves, amb una incidència estimada de 27%.[5]
Etiologia
La síndrome de Fitz-Hugh-Curtis és una complicació de la malaltia pelviana inflamatòria (MPI). Hom ha proposat que els microorganismes que s'hi associen puguin accedir al fetge mitjançant alguna de les següents maneres:[6]
- Ascens infecciós espontani de la cèrvix uterina o de la vagina cap a l'endometri, a través de les trompes uterines i dins de la cavitat peritoneal.[7]
- Difusió limfàtica, com en el cas d'una infecció parametrial causada per dispositius intrauterins.
- Difusió hematògena, com en el cas de la tuberculosi.[8]