S/PDIF
S/PDIF (acrònim de Sony/Philips Digital Interface Format) és un tipus d'interconnexió d'àudio digital emprat en productes de consum com a sortida d'àudio i en curta distància. S/PDIF està basat en la normativa AES3 creada per l'organització AES (Advanced Encryption Standard) i l'EBU (Unió Europea de Radiodifusió). S/PDIF va ser estandarditzat com a IEC 60958 type II. Fou publicada el 1985 i ha estat revisada el 1992 i el 2003.[1][2]
| Tipus | estàndard d'interfície  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Audio Engineering Society |
| Llengua | Anglès |
| Publicació | Internacional, 1985 |
| Editor | Audio Engineering Society |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Acústica |
Propietats
- El senyal d'àudio digital és transmès via cable coaxial amb connectors RCA o via fibra òptica amb connectors TOSLINK. (vegeu Fig.1) [3]
- La norma S/PDIF és un protocol de capa física (PHY) i també capa d'enllaç de dades (MAC).
- Permet transportar 2 canals de so en format no comprimit PCM o format comprimit tals com còdec DTS definits en la norma IEC 61937.
- Distància màxima :10 metres.
- Resolució màxima : 20 bits (24 opcional).
- Freqüències de mostratge:
Vegeu també
- AES (Advanced Encryption Standard).
- EBU (Unió Europea de Radiodifusió).
- Normativa AES3.
- Normativa IEC 60958.
- Bus d'àudio I2S
- Dolby Digital Plus