Saga Sturlunga

La Sturlunga Saga (sovint simplement Sturlunga o Història dels descendents de Sturla Þórðarson)[1] és una col·lecció de sagues islandeses de diversos autors dels s. XII i XIII compilades cap a l'any 1300; relata sobretot la història dels Sturlungar, un poderós clan governant durant el període conegut com a Sturlungaöld de l'Estat Lliure d'Islàndia. Pertany a les denominades «sagues contemporànies» (samtíðarsögur) ja que els seus autors foren testimonis dels successos històrics que s'hi esmenten.[2][3][4] N'hi ha dues versions: Króksfjardarbók (AM 122a fol. K), escrit entre 1360 i 1370, i Reykjarfjardarbók (AM 122b fol. R), tot i que cap conserva el text en format original i en el segon es fa ben palès que s'ha perdut molta informació.

Infotaula de llibreSaga Sturlunga

Modifica el valor a Wikidata
Tipussaga contemporània, Old Norse literature (en) Tradueix i saga Modifica el valor a Wikidata
Llenguanorrè Modifica el valor a Wikidata

La Sturlunga comença amb el tat[5] de Geirmundur Heljarskinn Hjörsson,[6] un viking de finals del s. IX a Noruega, que emigra cap a Islàndia escapant de la tirania del rei Harald I de Noruega. La secció històricament més plausible comença al 1117 amb Þorgils saga ok Hafliða.

Les sagues cobreixen un període del 1120 al 1264 i es consideren les fonts més importants per a l'estudi de l'economia i societat medieval islandesa.[7]

La Íslendinga Saga (que cobreix els primers anys de l'Estat Lliure d'Islàndia, 930 - 1030), la Sturlu saga i Prestssaga Guðmundar Arasonar (que cobreixen el període 1183 - 1264), constitueixen quasi la meitat del compendi.[8]

La Sturlunga Saga és la font històrica més fiable de la història d'Islàndia durant els s. XII i XIII i l'escrigueren persones involucrades i amb experiència en les lluites internes pel poder en una època que acaba amb la pèrdua de la sobirania nacional islandesa i posterior domini de la corona noruega al 1262. El nom Sturlunga saga per a tot l'aplec sorgeixi cap al s. XVII i de llavors ençà s'accepta perquè aquest clan familiar pràcticament dominava l'espectre polític de l'illa durant gran part d'aquest període.[9]

Referències

Bibliografia

  • Guðbrandur Vigfússon, Sturla Þórðarson, Sturlunga Saga: Including the Islendinga Saga of Lawman Sturla Thordsson and Other Works, Clarendon Press, 1878.

Enllaços externs

  • Sturlunga saga. Versió online
  • Sturlunga Saga, including the Islendinga Saga of Lawman Sturla Thordson and Other Works (vegeu-ne l'historial i l'última versió). Edited with prolegomena, appendices, tables, índexs and maps by Dr. Gudbrand Vigfusson. Oxford: Clarendon Press. 1878.
  • Sturlúnga-Saga edr Íslendinga-Saga hin mikla: Volume 1. Volume 2, Part 1. Volume 2, Part 2 Edited with a preface in Icelandic and Danish by Bjarni Þorsteinsson. Published in Copenhagen by Þorsteinn Einarsson Rangel: 1817, 1818 and 1820 respectively.
  • Geirmundar þáttr heljarskinns (Old Norse text based on Gudbrand Vigfusson's edition) translated into English as The Tali of Geirmund Deathskin.
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García