Salut mental de Jesús
La qüestió de si el Jesús històric era mentalment sa ha estat estudiada per diversos psicòlegs, filòsofs, historiadors i escriptors. El primer a qüestionar de manera extensiva i detallada el seny de Jesús va ser el psicòleg francès Charles Binet-Sanglé, cap de metges de París i autor dels quatre volums de La Folie de Jésus.[1] Aquest punt de vista troba tant partidaris com opositors.[2]
Opinions que desafien el seny de Jesús
S'ha suggerit pels psiquiatres Oskar Panizza,[3] Georg Lomer,[4] William Hirsch,[5] William Sargant,[6] Anthony Storr,[7] i altres que Jesús va tenir un trastorn mental o psiquiàtric.[8] Això va ser reafirmat, entre d'altres, per l'Església d'Anglaterra,[9] basant-se en el fet que l'Evangeli de Marc[10] diu sobre Jesús que «Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: Ha perdut el seny!».
El psicòleg Władysław Witwicki[11] afirma que Jesús tenia dificultats per comunicar-se amb el món exterior i patia de trastorn de personalitat múltiple, que era esquizotímic o fins i tot esquizofrènic.[12][13]
El neuròleg nord-americà Robert Sapolsky en el seu llibre El problema amb la testosterona: i altres assajos sobre la biologia del problema humà[14] i en les seves conferències[15][16] suggereix que Jesús tenia un trastorn de la personalitat esquizotípica.
En 1998-2000, el polonès Leszek Nowak, de Poznań, va ser autor d'un estudi en què, basant-se en la seva pròpia història de deliris de la missió i idees sobrevalorades, i en la informació continguda als Evangelis, va fer un intent de reconstruir la psique de Jesús.[17]
Opinions defensant el seny de Jesús
Les opinions i publicacions que qüestionaven el seny de Jesús, especialment les de Charles Binet-Sanglé i William Hirsch, van provocar reaccions polèmiques. Van ser discutits per primera vegada per Albert Schweitzer en la seva tesi doctoral titulada Die psychiatrische Beurteilung Jesu: Darstellung und Kritik (1913)[18] i pel teòleg nord-americà Walter Bundy en el seu llibre de 1922 The Psychic Health of Jesus.[19]
La defensa de la salut mental de Jesús es va dedicar a un editorial de la revista de jesuïtes italianes La Civiltà Cattolica, publicada el 5 de novembre de 1994.[20] A la pregunta del títol «E se Gesù si fosse ingannato?» («I si Jesús fos enganyat?»), els editors van respondre negativament argumentant que Jesús no era un fanàtic o megalòman sinó una persona mentalment sana i molt realista. Per tant, no es va enganyar dient que era el messies i el Fill de Déu.[21]
La salut mental de Jesús és defensada pels psiquiatres Olivier Quentin Hyder,[22] i Pablo Martínez i Andrew Sims al seu llibre Mad or God? Jesus: The Healthiest Mind of All.[23][24] A més, apologistes cristians, com Josh McDowell[25] i Lee Strobel,[26] reprenen el tema de la defensa del seny de Jesús.
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
- Binet-Sanglé, Charles. «La Folie de Jésus (tome 1). Son hérédité. Sa constitution. Sa physiologie» (en francès). Internet Archive. A. Maloine, 1908. [Consulta: 14 maig 2023].
- Binet-Sanglé, Charles. «La Folie de Jésus (tome 2). Ses connaissances. Ses idées. Son délire. Ses hallucinations» (en francès). Internet Archive. A. Maloine, 1910. [Consulta: 14 maig 2023].
- Binet-Sanglé, Charles. «La Folie de Jésus (tome 3). Ses facultés individuelles. Ses sentiments. Son procès» (en francès). Internet Archive. A. Maloine, 1912. [Consulta: 14 maig 2023].
- Binet-Sanglé, Charles. «La Folie de Jésus (tome 4 et dernier). Sa morale, son activité. Diagnostique de sa folie» (en francès). Internet Archive. A. Maloine, 1915. [Consulta: 14 maig 2023].